Galeria de metges

Rosa Maria Masvidal i Aliberch, neix a Vic, a 22 d’agost de 1955, filla de Martí Masvidal i Frauca, de nissaga de Can Masvidalic de Viladrau, i de Maria Aliberch i Duran de la nissaga de la casa pairal L’Aliberch de Muntanyola, essent la gran del que serà una fratria de set germans.

Posteriorment, per raons de l’activitat professional del pare, la família va a viure a Mieres a Astúries. Quan té set anys la família Masvidal Aliberch torna a Catalunya, residint a Barcelona, al barri de Les Tres Torres. Durant la infantesa i primera adolescència, alguns anys per l’estiu, passa petites temporades a cals avis materns, casa i forn de pa, a Vic. Primer va al Col·legi de Les Concepcionistes, i després, al Col·legi de Les Teresianes. És una alumna aplicada i complidora en totes les matèries, a més s’interessa per la pintura, i aprèn a pintar amb notable destresa, afició i activitat que conrearà, intermitentment, al llarg de la seva vida.

Entra a la Facultat de Medicina a la Universitat de Barcelona. Per la seva inclinació humanística, s’interessa pel vessant psicològic de la medicina; així, a 2n curs de carrera, entra com a alumna interna al Departament de Psicologia i Psiquiatria, primer amb el catedràtic emèrit Ramon Sarró, i després amb el professor Joan Obiols, concretament en l’equip del professor Joan Coderch, i en un grup de psicoteràpia per l’art (on coneix qui serà el seu espòs). A 5è curs, s’inclina definitivament per la pediatria, i entra com a alumna interna al Departament de Pediatria i Puericultura, amb el professor Manuel Cruz.

Es llicencia en medicina i cirurgia, a juny de 1978. Abans l’abril de 1978, la Rosa Maria ha contret matrimoni amb el Dr. Enric Mauri. Obté plaça de metgessa interna resident, en l’especialitat de pediatria a l’Hospital de Sant Llàtzer de Terrassa. En acabat els quatre anys de la formació postgraduada, i titulada com a metgessa pediatra, té l’opció d’incorporar-se a la plantilla del mateix hospital, però declina l’oferiment, perquè la seva vocació clara i ferma és l’atenció primària, amb tot el que això significa, com a pediatra. En tota la seva trajectòria, va dedicar-se exclusivament a l’atenció en l’exercici públic de la medicina.

Comença fent algunes suplències o interinitats, en algun CAP. Al primer concurs-oposició de places de pediatria d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS), aconsegueix plaça a l’ABS/CAP/EAP “El Castell” de Castelldefels.

L’any 1992, l’ICS restaura l’antic dispensari antituberculós del Raval de Barcelona, fundat als anys 1930. Un edifici, exemple del racionalisme i de l’obra del grup d’arquitectes GATPAC serà el nou CAP “Doctor Lluís Sayé”, on Rosa Maria Masvidal demana el trasllat a aquest nou centre. Allí és designada coordinadora mèdica i l'equip duu a terme una ingent labor inicial, per exemple obrint, en poc dies, unes 5.000 històries clíniques, a mà i en paper.

Al llarg de tota la seva trajectòria professional, no va pensar en res més que en la feina que calia fer, i en fer-la el millor possible. Participa com a ponent en molts congressos i esdeveniments similars, també coordinant ponències i altres activitats. Defensora de l’atenció pública de salut, específicament de l’atenció primària, i de l’assistència pediàtrica des del naixement a l’adolescència. A més, molt activa en la relació/col·laboració intersector, no desentenent-se mai del seu pacient, encara que el portés un especialista, o quan estava hospitalitzat. De la Rosa Maria diuen: “participava amb cos i anima, com a ferma defensora de la idea de que, al Raval, res no es pot fer sol, ni tenia sentit, si no es feia en xarxa amb la resta de companyes que interveníem amb les famílies”.

Promou el contacte i la col·laboració amb altres professionals externs, institucions, entitats, etc., per a desenvolupar al màxim l’atenció als infants, especialment necessitats en aquella àrea. És membra de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, de la Societat Catalana de Pediatria i de la seva Secció d’Atenció Primària, participant com a docent en activitats de formació continuada. En l’àmbit estatal, s’incorpora a l’Asociación Española de Pediatria de Atención Primaria, essent-ne membra actiu. Forma part, activament, de diversos grups, per exemple, dels Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), Centres d’Atenció a la Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) i, entre altres, essent promotora de la Xarxa d’Atenció a les Famílies i Infants del Raval (XAFIR).

És designada per a ser coordinadora/responsable d’un estudi multicèntric, d’abast a tot Catalunya, sobre “La infància immigrada i la seva atenció pediàtrica”, per encàrrec del Departament de Salut. Participa en l’elaboració del Programa de seguiment del nen sà, i el Protocol d’atenció a l’infant immigrant i refugiat. És autora del capítol “Problemas de salud en la infancia y adolescencia” del llibre “Atención Primaria” dels autors Amando Martín Zurro i Juan Francisco Cano Pérez i, és coeditora i coautora en la primera edició del llibre “Pediatría en atención primaria” juntament amb Josep Bras Marquillas i Josep Emili de la Flor Bru (en la seva primera edició).

Aquí i allà, doncs, hi ha aquell record, aquell reconeixement que testimonien moltes persones, molts professionals, d’haver conegut la Dra. Masvidal, havent treballat amb ella, havent col·laborat en iniciatives diverses i múltiples, de la seva dedicació, incansable, i, intel·ligència, respecte, amabilitat, i cultura. A més de a la pintura, ja esmentada, es dedica al brodat artístic, i a la fotografia naturalista; una seva col·lecció de fotos de més de 50 papallones del territori, és exposada per l’Ajuntament de Collsuspina, més endavant fa una col·lecció fotogràfica de 150 flors del territori, lliurada després del seu traspàs, com n'havia estat el propòsit i complint la seva voluntat, a l’escola rural del poble, i encara comença a fotografiar ocells camperols des del seu petit “observatori” a Collsuspina, indret de les seves darreres vivències i meditacions.