Galeria de metges

Nascut a Santa Eugènia de Ter (municipi annexionat a la ciutat de Girona el 1963), fill de Joan i Balbina, flequers. Al poc de néixer, la família es trasllada a Barcelona on, per negocis, si estan fins a l’any 1937. D’ací que fes els primers anys d’estudis a l’Institut Francès de la ciutat comtal, i començar el batxiller a l'Institut Balmes, per acabar-los a Girona l’any 1941. En plena Guerra Civil treballa a la Farmàcia Simón de Girona tot i les penúries familiars. Acabada la guerra es matricula a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona; fins a l’any 1955 no aconseguirà la llicenciatura per una malaltia que l’obliga a passar dies a casa seva. En aquest periple treu les oposicions a l’Institut Nacional de Previsió (INP) i obté una plaça de practicant titular de Santa Eugènia i a Salt. A més fa pràctiques a l’Hospital de Santa Caterina de Girona amb el Dr. Garcia Bragado, al costat del qual aprèn a fer les anestèsies del moment. El 1955 acaba la carrera i escull l’anestesiologia, just el moment en què és reconeguda com a una especialitat mèdica.

Segueix la seva vida professional com a metge a la població de Celrà, fent d’ajudant de l’ancià i malalt titular Dr. Josep Vidal Vert amb qui arriben a bons tractes i partició d’aconductats. Quan aquest es jubila i s’incorpora el nou titular, Baró tindrà el seu primer conflicte professional que el Consejo i el Col·legi arreglen adequadament.

Ben aviat i en el mateix any d’aquest conflicte, l’any 1956 s’inaugurava la Residencia Sanitaria del INP Álvarez de Castro, actual Hospital Josep Trueta. El Dr. Baró forma part del primer Equipo d’anestèsia i nomenat cap d'aquest, junt amb els companys metge i practicant, Ricard Ros i Lluís Desoi i dues infermeres. Fins a la seva jubilació l’any 1988. Serví alhora puntualment a totes les clíniques i hospitals de la demarcació. Gràcies a la seva tasca docent dins l’hospital aconseguí de la Comissió nacional d’especialitats l’acreditació per formar-hi residents de l’especialitat. També fa de professor de patologia quirúrgica a l’escola d’infermeria de la mateixa residència, ara hospital.

Desenvolupa altres activitats acadèmiques en el camp de la formació emmarcades dins de l’Agrupació de Ciències Mèdiques de Girona de la que en fou president uns anys. Col·labora activament amb el Col·legi de Metges Girona i el seu Butlletí. Recupera les beques Joan Bruguera del Col·legi i l’Ajuntament de Girona. Soci fundador de la llibreria les Voltes de Girona l’any 1963. Membre de la primera junta de l’Associació Gironina de Prevenció i Ajuda a les Malalties del Cor (GICOR). President del XVII Congreso Nacional de Anestesia y Reanimación celebrat a Lloret de Mar l’any 1985.

El juny de 1998 li fou concedit per l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya el Premi Jordi Gol i Gurina. Medalla de plata de la Societat Catalana d’Anestèsia per la seva trajectòria. Membre d’Honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears i, el 2004 col·legiat d’honor del Col·legi Oficial de Metges Girona (COMG).

Casat amb Maria Carme Ministral Masià van tenir set fills, dos són metges i una infermera. Una de les metgesses exerceix actualment a l’Hospital de Montpeller, seu dels becaris de la Fundació Joan Bruguera de Girona.