Galeria de metges

Fill primogènit d’una família de set germans i pares d’arrels religioses de convicció, cursa estudis elementals a la mateixa població de Ripoll i el batxiller, a l’Institut Oficial de Girona acabant amb bones qualificacions. Decideix seguir la tradició familiar i es trasllada a Barcelona per fer la carrera a la Facultat de Medicina, obtenint el títol oficial de metge a l’edat de 24 anys. D’antuvi, es dedica a la Radiologia i la Traumatologia compartint coneixements amb el seu avi, que cal dir no era metge però si “curandero” d’ossos trencats de reconeguda fama a la comarca, aprenent les tècniques al costat de l’eminent metge Josep Trueta i Raspall, Pere Bonada i Sala comença l’exercici professional a la seva casa de Ripoll l’any 1929 junt amb el seu pare Francesc Bonada i Palés, també metge traumatòleg. Cadascun d’ells té el seu propi despatx però comparteixen l’ús d’un aparell per fer radioscòpies, radiografies i d’altres proves als seus pacients. L’especialitat l’exerceix, també, a la Clínica Comarcal de Vic i a l’Hospital Municipal de Ripoll.

L’any 1934, Pere Bonada marida amb Maria Dolors Tarrés Vilalta i del seu matrimoni neixen tres fills, el darrer pòstum. El primer, Francesc Xavier Bonada Tarrés, esdevé metge com ell.

Profundament religiós i amant de l’estudi, Pere Bonada és un home d’una bondat exemplar que el caracteritza i fa que els seus companys d’estudis recordin el respecte que li tenien els seus condeixebles. Comparteix la professió amb l’apostolat en pro de la recristianització de la joventut i és soci fundador de la Federació de Joves Cristians tot i ésser temps difícils per causa eminentment política. Bonada coneix el metge i sacerdot Pere Tarrés i Claret amb qui comparteix l’excursionisme i algunes visites als malalts i a la gent amb problemes de convivència.

Viu amb el pressentiment que pot perillar la seva vida però compleix un acte de caritat sublim i diàfana amb el que abriga la noble esperança d’intentar salvar la vida de dos amics –pare i fill- perseguits de mort a la ciutat de Vic, amagant-los a Ripoll. Els milicians localitzen tots tres a Ribes de Freser i els detenen el cap vespre del 19 d’octubre de 1936. La mateixa nit, pare i fill són immolats. Bonada és conduit a un domicili confiscat pels piquets rojos esperant dur-lo l’endemà a Barcelona per ser jutjat al Sindicat de Metges. Coneguda la seva detenció, des de diferents instàncies s’intenta salvar-li la vida com ho fa -exposant la pròpia vida- el seu company metge de Ripoll i gran humanista Baltasar Maideu i Auguet. Intercedeix, també, sense èxit el seu oncle Josep Bonada i Parés, metge titular de Ribes de Freser.

A la vora de la carretera entre Aiguafreda i El Figaró, Josep Bonada Sala mor assassinat a mans de tres milicians inscrits a l’organització anarquista CNT-FAI el matí del 20 d’octubre de 1936. Enganyosament, el conduïen al Sindicat de Metges però, l’endemà, troben el cos mort de Bonada i l’enterren a l’Església de Santa Eugènia del Congost. Acabada la Guerra Civil, les seves despulles són traslladades al panteó familiar del Cementiri de Ripoll. Anys després, companys, conciutadans i familiars no sols del Ripollès, també, a Barcelona, recorden el sacrifici de Pere Bonada i Sala en pro d’uns ideals religiosos que mai va voler negar i li costaren la vida. Actualment, Pere Bonada és en procés de beatificació com a víctima laica de la Guerra Civil.