Galeria de metges

Fill del metge olotí Joan Barnadas Fortiana (1840-1896), Eveli es llicencia en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona el novembre del 1891. Comença a exercir ajudant el pare fins al maig del 1892 que és nomenat metge cirurgià de l’Hospital de Sant Jaume d’Olot. L’any següent, es casa amb Josefina Pons Castelló, filla del metge i polític lliberal Martí Pons. Maria Barnadas Pons és la continuadora de a tradició mèdica familiar en casar-se es amb el metge olotí Josep M Vayreda Pujol (1899-1962) i també un dels fills del matrimoni continua la nissaga, Josep Maria Vayreda Barnadas (1936-2010).

Eveli Barnadas és un dels activistes socials i polítics més influents de finals de segle XIX i principis del XX a la ciutat d’Olot. Defensor d’idees catalanistes, de ben jove s’integra al Centre Catalanista, creat el 1889. Participa en l’organització i els jurats del Certamen Literari olotí i forma part del consell de redacció de tots els setmanaris catalanistes: L’Olotí, Sanch Nova, Montanyench i Revista Olotina. El 1897, s’integra a la junta del Círculo Olotense, l’entitat recreativa degana de la vila, i treballa per transformar-la en un ateneu cultural. Les reticències d’alguns socis, recelosos del seu catalanisme, el porten a fundar una nova entitat cultural, l’Institut Olotí de les Arts, les Ciències i les Indústries, que s’esdevé el referent de la modernitat i el progrés a Olot. Funda i presideix la Secció d’Excursionisme i Esports, la primera entitat olotina d’aquest àmbit i, també, és president de la Junta Directiva de l’Institut del 1903 al 1907. Quan el Centre Catalanista entra en declivi, Barnadas funda l’Agrupació Catalanista d’Olot, primera entitat olotina que es declara nacionalista fins al 1905, quan crea el Centre Autonomista Olotí. L’any següent, és escollit vocal de la Junta Permanent de la Unió Catalanista que presideix, presidida per Domènec Martí i Julià.

L'any 1895, molt preocupat per les qüestions professionals, Eveli Barnadas i alguns companys creen el Sindicat de Metges del Partit d’Olot. Poc després, és membre constituent i vocal del Col·legi de Metges de Girona, al costat del president Josep Pascual a més de ser portaveu del Partit d’Olot. Quan es crea el Butlletí col·legial, hi publica diversos articles sobre l’ofici de metge. Justament ell, és qui signa el primer article que es publica en català al Butlletí el 1898. Dos anys després, juntament amb el metge Pere Bover, Eveli Barnadas posa en marxa el Gimnàs Olotí, el primer de la ciutat i pioner en l’aplicació dels tractaments d’hidroteràpia, kinesioteràpia i electroteràpia a la comarca mentre que, el 1902, participa amb la majoria dels companys de la comarca en la creació de la Sociedad de Socors Mútuus “La Previsora”, la primera mútua mèdica gestionada pels professionals que acabarà sent la principal mútua assistencial d’Olot durant el primer terç del segle XX. El 1909, juntament amb el metge Jaume Gassiot, posa en funcionament un modern i innovador Gabinet d’Electroteràpia amb tots els avenços del moment: raigs X, electricitat estàtica, altes freqüències, corrents faràdiques, galvàniques i de Battewillc, massatges rotatoris, vibratoris i combinats, galvanocàustia i endoscòpia, ozonització, etc. El 1912, participa en la creació de la Comissió del Partit d’Olot de la Creu Roja on exerceix de responsable i comandant de la primera ambulància que té Olot fins al seu trasllat de residència.

Desencisat per les disputes partidistes entre els integrants de Solidaritat Catalana, Barnadas s’allunya del moviment catalanista i es concentra en la política local. Crea el setmanari La Comarca des d’on difon la seva proposta política per al govern municipal d’Olot. Ocupa l’alcaldia de la ciutat en els períodes de 1914-1915 i 1918-1919, esdevenint el primer alcalde no nomenat pel govern. Eveli Barnadas és el primer alcalde escollit democràticament pels regidors olotins. Des de l’alcaldia, impulsa grans transformacions i és un gran innovador. És l’impulsor d’un nou eixample urbanístic, “La Ciudad Jardín”, que ha esdevingut símbol de la ciutat d’Olot. A més, com a bon metge higienista que és, aprova unes noves ordenances governatives que posaven molt d’èmfasi en la higiene amb mesures com la prohibició de femers i corts al nucli urbà, regula la matança dels animals i construeix una xarxa de clavegueres per sanejar el centre de la vila. Alhora, soluciona l’endèmic problema de la indigència amb la creació de La Caritat, el primer menjador social i la primera llar d’avis. Crea, també, la primera escola de música i l’Orfeó Popular Olotí, soluciona el dèficit crònic de l’Administració municipal signant un préstec amb la banca. Organitza un programa d’actes culturals, esportius i recreatius per atreure estiuejants, entre d’altres activitats. El 1905, Eveli Barnadas és també un dels fundadors del 'Museum Biblioteca d'Olot'.

A més, com a primera autoritat local, l’alcalde Barnadas ha de dedicar grans esforços a posar pau en uns anys molt convulsos tant per les reivindicacions socials com per l’encariment dels aliments. Una tasca que li genera molts partidaris però, també, algun detractor. L’any 1924, en plena Dictadura de Primo de Rviera, Eveli Barnadas i la seva família es traslladen a la residència que té a Barcelona on exerceix la professió amb gran èxit. Com no podia ser d’altra manera en un home tan actiu, s’integra al Sindicat de Metges de Catalunya, resultant escollit conseller tresorer el 1927 i, després, vocal de la directiva que presideix Josep Moll Gimferrer.

Mor a Barcelona, a vuitanta anys. El 12 de desembre del 1965, quinze anys més tard del seu òbit, l’Ajuntament d’Olot dedica un carrer al metge i primer alcalde d’Olot elegit democràticament.