Galeria de metges

D'origen empordanès, neix a a la dreta de l'Eixample de Barcelona el 24 de febrer de 1936. El seus pares, Alfred i Maria, de Palafrugell, l’influeixen al llarg de la seva vida fent constants viatges i estades a la seva estimada casa sobre el mar, a la bonica platja de Calella de Palafrugell.

Estudia Batxillerat al Col·legi Casp-Sagrat Cor de Jesús dels Jesuïtes de Barcelona fins al 1953. Després, comença Medicina a la Facultat de Barcelona i es llicencia l'any 1960 amb la qualificació d'excel·lent. S'especialitza en Pediatria-Puericultura a la Universitat de Barcelona el 1967. Obté el grau de doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la qualificació d'excel·lent cum laude, el 1975. La seva tesi doctoral versa sobre la tolerància a la lactosa en el nadó preterme.

Inicia l'activitat professional quan acaba la llicenciatura com a metge assistent voluntari. Primer, al Servei de Pediatria del doctor Sala Ginabreda a l'Hospital del Mar de Barcelona entre 1960 i 1963. Després i fins al 1966, al Centre de Prematurs de la Maternitat Provincial de Barcelona del doctor Àngel Ballabriga, quan coincideix amb la inauguració de la Clínica Infantil de la Seguretat Social de Barcelona, l’actual Àrea Pediàtrica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Gallart desenvolupa aquí tota la seva tasca assistencial durant més de 40 anys, ocupant diferents càrrecs: cap clínic de la Unitat de Prematurs (1966-1974), cap dels serveis de Neonatologia (1974- 1976), Lactants (1976-1990), Neonatologia i Lactants (1990-1998). A partir d’aquest any i fins a la seva jubilació l’any 2006, esdevé coordinador mèdic de l'Àrea Pediàtrica.

Alfred Gallart desenvolupa la seva activitat acadèmica a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ocupa diferents càrrecs docents: professor adjunt contractat de l'Àrea de Coneixement de Pediatria (1971-1976), professor adjunt interí (1976-1986), professor titular numerari de l'Àrea de Coneixement de Pediatria del Departament de Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia i Medicina Preventiva i Salut Pública (1986-1990) i Catedràtic numerari des de 1990 fins a la seva jubilació. És, també, professor i secretari de l'Escola Professional de Pediatria i Puericultura de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (1971-1982) i professor de Pediatria de l'Escola d'Infermeria de la Ciutat Sanitària Vall d'Hebron. A més, organitza un gran nombre de cursos, reunions i jornades sobre Pediatria, Neonatologia, Nutrició, Patologia Infecciosa i Dermatologia, destacant les seves dots d'organització, coordinació i compliment rigorós dels horaris. Rigorós en l'elaboració del programa científic i la selecció dels ponents i dels temes però, també, en la valoració i autocrítica en acabar les reunions, sempre amb una gran generositat vers els seus col·laboradors.

El professor Gallart mor sobtadament a Barcelona, a l'Hospital Clínic, el 30 de gener de 2007, quatre mesos després de la seva jubilació com a catedràtic, poc abans de ser nomenat professor emèrit de Pediatria. Uns mesos enrere, pronuncia la seva darrera conferència i s’acomiada dels assistents al curs Vacunas 2006. X Curso de actualización, organitzat per la doctora Magda Campins i el doctor Fernando Moraga a l’Hospital de la Vall d’Hebron.

La seva estreta relació amb Calella de Palafrugell determina un primer gran grup d'aficions: les marítimes. Les passejades pel mar -vorejant la costa i les platges de la Costa Brava, que tan bé coneixia-, la barca -els darrers anys amb l'al·licient de tenir els seus néts com a mariners-, la pesca i escoltar la tramuntana. Tot plegat, sempre, motiu de conversa amb els amics. Durant algunes etapes de la seva vida, Alfred Gallart gaudeix de la muntanya. Aficionat a la música i, especialment, al jazz clàssic, és un excel·lent ballarí. També, la lectura i la col·lecció de segells l'ocupen moltes hores. Igualment, és destacable la seva gran cultura gastronòmica: des dels plats fins als vins, des dels restaurants fins a la curosa preparació d'una bona taula.

Cal completar la seva història amb el record dels seus grans amors i companys: la seva esposa Montse, sempre al seu costat, les seves quatre filles amb els quatre gendres i el seu gran equip de dotze néts, amb els quals gaudia tant i dels quals se'n sentia orgullós cada dia.