Biografia
Filla de Pere Valls i Josepa Gil, estudia becada amb premi extraordinari i es titula batxiller a l’Institut Provincial de Barcelona el 1924, l’any que ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona juntament amb Serafina Palma, companya amb qui fa tota la carrera i amb qui ja ha coincidit quan ambdues eren membres de l’Associació d’Estudiants de Batxillerat de Barcelona. Empar Valls es llicencia el 1931 formant part d’una promoció en què hi ha tres metgesses més a part d’elles dues: Francesca Casaponsa, Maria Cardona i Edelmira Llebaria.
Només acabar la carrera, Empar Valls és metgessa assistent a l’Hospital Clínic on continuarà exercint després d’especialitzar-se en Dermatologia i Sifilografia a la càtedra que dirigeix el professor Jaume Peyrí, com consta quan sol·licita la seva admissió per exercir com a metgessa professional a la Secció de Barcelona del Col·legi de Metges de Catalunya que s’acaba de crear l’any 1934. Consta també que, el 1936, exerceix l’especialitat dermatològica a les consultes particulars que té als números 1 i 3 del carrer San Cristòbal de Mataró i a la del primer segona del número 310 del carrer Provença de Barcelona.
Esclatada la Guerra Civil, l’agost del 1936, Antoni Peyrí, director del Programa de la Lluita Antivenèria i Contra la Lepra de la Generalitat de Catalunya, nomena Empar Valls directora d’aquests plans a Reus. Un temps després, es troba exercint de metgessa al Dispensari Antipalúdic d’Amposta fins a l'any 1938. De tornada a Barcelona, sol·licita al Col·legi de Metges un certificat de bona conducta, que signa Vicenç Carulla en valorar “el seu desig plausible i el seu interès científic que la fan mereixedora de viatjar als grans centres europeus de l’especialitat per ampliar estudis”. Així, primer, Empar Valls fa una estada a l’Hospital Sant Lluís de París i, després, passa un temps a la Clínica del Dr. Unna d’Hamburg.
Novament a Barcelona, l’any 1940, com tots els metges que volen exercir la professió, Empar Valls és sotmesa a un procés de depuració que resulta sense sanció. Seguidament, és readmesa com a professora ajudant a la càtedra de Jaume Peyrí. El 1943, el catedràtic i secretari de la Facultat de Medicina, Manuel Saforcada, estén un certificat que l’acredita com a ajudant honorària del titular de la càtedra de Dermatologia durant el curs acadèmic 1940-1941. Igualment, s’informa la renovació d’aquesta ajudantia honorària d’Empar Valls a la càtedra de Dermatologia i Venereologia per al curs 1942-1943 que continua dirigint Jaume Peyrí.
Membre de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia y Sifiliografia des del 1941, Empar Gil publica algun article a les Actas Dermo-Sifiliográficas com ara Un caso de sarcomatosis múltiple primitiva de la piel del 1942 o un del 1951 Esclerodermia, gota calcarea y calcificaciones arteriales que publica conjuntament amb Xavier Vilanova i Joaquim Piñol. També, el 1947 publica en solitari el capítol dedicat a les Alopecias, IV volum del Curso de Dermatología y Venereología.
Paral·lelament, Empar Valls reobre els consultoris on exerceix amb continuïtat fins al gener del 1954, segons consta en el certificat que emet el COMB, a fi i efecte de sol·licitar el seu accés a l’Escala Nacional del SOE el 1958. Des del desembre del 1948, a més, presta serveis com a especialista dermatòloga dels Serveis Sanitaris del SOE al Sector III al 46 del carrer Bisbe Mas de Mataró.
L’any 1967, Empar Gil inicia una nova etapa com a metgessa emprenedora i s’anuncia com a directora facultativa d’un nou institut capil·lar on s’empren els productes cosmètics més eficaços i moderns, el Bell-Fraiz que té salons al quart segona del número 81 del carrer Muntaner xamfrà amb Aragó de Barcelona. Encara el 1996, més d'una dècada després del seu traspàs, apareix com a accionista de l’Institut Sanitari Societat Anònima (ISSA), una companyia d'assegurances mèdiques -Igualatori de Clínica i Especialitats- amb seu a Mataró i participada per diferents facultatius amb exercici mèdic a la capital del Maresme.
MVR