Galeria de metges

Fill d’Antoni Valls Claramunt i Júlia Conforto Seguí, Acaba el batxillerat a l’Institut de Barcelona el 1921 i comença la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1928. Mentre és alumne, treballa al Laboratori de la Facultat sota l’orientació del professor Joan Cuatrecasas, amb qui col·labora a la seva consulta a les tardes. Alhora, l’ajuda en la preparació de les oposicions a càtedra fent cerques bibliogràfiques, ordenant apunts, fent les anàlisis clíniques dels seus pacients particulars i fent recerca i experimentació de laboratori. El maig de 1928, sent estudiant de sisè curs, Antoni Valls ja publica un treball sobre l’espermocultiu al número 3 de la revista universitària Galeno.

Després, de fer una estada a Madrid, assistint a l’Escola Nacional de Sanitat, Valls Conforto guanya unes oposicions de professor agregat de l’Institut Municipal d’Higiene de Madrid alhora que prepara la seva tesi doctoral sobre Bacteriología del duodeno, que presenta a la Universitat Central el 1929, obtenint la qualificació de Premi Extraordinari. El mateix any 1929, per adjudicació unànime del tribunal, obté la Beca Doctor Cardenal amb remuneració per assistir a l’Institut Pasteur de París i encarregar-se de treballs especials durant el curs 1929-30. El 1930, torna a Barcelona i guanya una oposició de tècnic del Laboratori Municipal i, dos anys després, esdevé professor ajudant de Microbiologia al costat del professor Antoni Salvat.

Durant la Guerra, Antoni Valls Conforto segueix amb la seva activitat al Laboratori Municipal, dirigit pels doctors Pere González i Pere Domingo i on, també, col·labora Amadeu Foz. Dedicat a la recerca, Valls Conforto fa observacions rellevants en el seu temps, com la troballa d’un agent amb activitat antibiòtica contra el bacil tífic. Alhora, participa en investigacions epidemiològiques sobre refredats i tifus exantemàtic de la població de Barcelona. És, també, un dels investigadors que realitza els primers intents de sintetitzar la Penicil·lina, una recerca que després continuen el seu cap Pere González i Jaume Sunyer Pi al Laboratori Experimental de Terapèutica Immunògena (LETI) de Barcelona.

Acabada la Guerra, Antoni Valls Conforto és sotmès a un procés de depuració per la Junta del Col·legi de Metges de Barcelona que l’acusa de: 1. Haver assumit el compromís de treballar per als ''rojos'' en la Guerra Bacteriològica, 2. Pertànyer a la maçoneria, 3. Adherir-se al moviment roig i 4. Haver sol·licitat el càrrec de tinent de l’exèrcit roig, que mai li van concedir. És inhabilitat per l’exercici de la professió durant un any a tot el territori de l’estat espanyol i perpètuament per ocupar càrrecs directius de la Sanitat pública.

L’any següent, el Consell General de Col·legis de Metges d’Espanya atenua la condemna d'Antoni Valls i el deixa exercir fora de la província de Barcelona. Temps després, el Tribunal per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme dictamina que les acusacions eren falses i, finalment, és readmès al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. El 1960, el Ministeri de l'Interior declara que no s'han pogut provar les acusacions i li són retornats els seus drets civils i pot seguir treballant al Laboratori Municipal de Barcelona on és nomenat encarregat del Departament de Bacteriologia General i Epidemiologia Humana. L’any 1936, havia obtingut el Premi Turró de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, motiu pel qual va ser nomenat acadèmic corresponent.

El 1931, Antoni Valls Conforto es casa en primeres núpcies amb la metgessa Cecília Marín Gratacós [Banyoles, 1903 – Barcelona, 1959] i en segones, amb Anna Bartrina Gassiot.