Galeria de metges

Fill d’apotecari, estudia el batxillerat a casa sota la direcció del seu pare, llevat del darrer curs que el fa a l’Institut de Barcelona i l’acaba el 1915. Entre 1916 i 1922, estudia Medicina amb un expedient brillant. L’any següent, obté el doctorat per la Universitat de Madrid i el grau de llicenciat en Farmàcia de la Universitat de Barcelona. El 1923, també, obté una beca per formar-se en Neurologia amb el professor Alajouanine a l’Hôpital de la Salpetrière de París on s’interessa especialment per les alteracions del llenguatge.

En tornar a Barcelona el 1924, per concurs de mèrits, guanya la plaça de professor auxiliar de la càtedra de Medicina del professor Ferrer Piera, qui es converteix en el seu mentor i l’anima a fer carrera universitària. Entre 1925 i 1927, es presenta a cinc oposicions a catedràtic sense èxit fins que, el 1930, guanya la càtedra de Patologia General de Cadis i la de Patologia Mèdica de Sevilla el 1932. L’any següent, pot tornar a Barcelona quan el Patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona el nomena professor agregat de Fisiopatologia i Medicina Experimental mentre que, el 1934, ho és de Patologia Mèdica. En aquesta etapa, juntament amb Bel·larmí Rodriguez Arias, funda la Revista Médica de Barcelona on hi publica diversos articles sobre endocrinologia i reumatisme.

També el 1934, per concurs, és nomenat director metge de l’Estació Termal de Caldes de Montbui i aprofita per escriure el llibre Notas de clínica hidrológica sobre Caldas de Montbui.

El 1936, Joan Cuatrecasas tem que el puguin perseguir i es trasllada a Buenos Aires des de Cadis, ciutat natal de la seva dona i on neix la seva filla aquest mateix any, el seu primer fill, mort prematurament, havia nascut el 1933 a Sevilla. A l’Argentina, inicialment, aconsegueix que el nomenin professor de l’Institut de Psicologia de la Universitat del Litoral de Rosario. Amb ell, acabat d'arribar de París, hi passa un temps el seu cosí Joan Rocamora Cuatrecases, que ha de marxar a Bolívia per acabar la carrera de Medicina interrompuda per l'esclat de la Guerra Civil.

Decidit a esperar al país andí la fi del franquisme per tornar a Espanya, revalida el títol de Medicina a la Universitat de La Plata. S’estableix com a metge a Rosario tret d’un any que exerceix com a professor de Fisiologia i de Patologia General a la Universitat de Cochabamba, a Bolívia. El 1956, s’instal·la a La Plata on el nomenen professor de la càtedra d’Antropologia i el 1962 de la de Biologia Humana. Del 1963 fins a la seva jubilació l’any 1969, Cuatrecasas Arumí és catedràtic d’Antropologia Cultural a la mateixa Universitat.

Mort Franco, Joan Cuatrecasas decideix tornar a Barcelona i tracta d’exercir com a metge particular però, degut a la seva edat, sense gaire èxit. En el temps que està a Barcelona, des del 1976 al 1980, és elegit membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina. Però, com que no assoleix cap dels càrrecs de política sanitària que ell espera, decideix tornar-se’n a Buenos Aires on mor 10 anys més tard com a conseqüència d’un vessament cerebral.