Galeria de metges

Inicià la seva trajectòria en l’àmbit sanitari amb estudis d’infermeria, que posteriorment amplià amb la llicenciatura en medicina i l’especialització en otorrinolaringologia, configurant un perfil clínic marcat des dels inicis per la pràctica assistencial.

Es formà a l’Hospital Clínic de Barcelona i a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB), on s’integrà en l’entorn acadèmic de l’otorrinolaringologia vinculat al professor Josep Traserra Parareda. En aquest context desenvolupà una orientació professional basada en la integració entre assistència, docència i recerca, pròpia del model de medicina universitària.

Desenvolupà la seva trajectòria assistencial al Servei d’Otorrinolaringologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, on exercí de manera continuada fins a assolir la posició de consultora sènior. La seva pràctica es caracteritzà per una orientació clínica rigorosa i per la integració del coneixement científic en l’atenció al pacient.

Durant les dècades de 1970 i 1980 desenvolupà activitat investigadora en l’àmbit de l’otorrinolaringologia clínica, amb especial interès per l’exploració funcional i la patologia cervicofacial. El 26 de setembre de 1973 defensà la tesi doctoral “Linfogammagrafía cervical”, treball que reflecteix la seva incorporació primerenca a la recerca clínica i a l’aplicació de tècniques diagnòstiques en la patologia cervicofacial. En aquest període publicà treballs sobre exploració cocleovestibular i electronistagmogràfica en la insuficiència vertebrobasilar, així com estudis sobre urgències en otorrinolaringologia (1989). Posteriorment, va participar en investigacions sobre patologia oncològica de la cavitat oral i del sòl de la boca (1991), i en obres de referència especialitzades, com el capítol dedicat als tumors glòmics dins el volum “Cirugía de la base de cráneo” (1993), contribuint a la consolidació del coneixement clínic i quirúrgic de l’especialitat.

Paral·lelament, desenvolupà una destacada activitat docent a la Facultat de Medicina, participant en la formació clínica d’estudiants i especialistes. L’any 1999 obtingué la plaça de professora titular en l’àrea d’otorrinolaringologia i posteriorment fou reconeguda com a professora titular emèrita, mantenint la seva vinculació acadèmica en les darreres etapes de la seva trajectòria.

La seva trajectòria s’inscriu en el procés de consolidació de l’otorrinolaringologia hospitalària i universitària a Catalunya durant la segona meitat del segle XX, contribuint tant a la pràctica clínica com a la formació de noves generacions de metges.

A part de l’entrega a la seva professió, també era molt aficionada a fer el Camí de Santiago, que va repetir múltiples vegades. I, sobretot es dedicava a la seva família, casada amb l’otorrinolaringòleg Carlos Arias Sánchez, va tenir set fills i deu nets. Dels quals una filla Gloria Arias Cuchí també és otorrinolaringòloga i entre els seus nets hi ha un llicenciat en farmàcia, una biotecnòloga, una biomèdica i una infermera. Asunción Cuchí va morir a Barcelona el 15 de febrer de 2021 a conseqüència de la COVID-19.