Galeria de metges

Cursa els estudis de batxillerat i de medicina a Barcelona, graduant-se com a metge el 1955. Sent encara alumne es va interessar per la farmacologia, integrant-se al departament, dirigit pel professor Francisco García-Valdecasas, com a alumne intern per oposició. Un cop llicenciat en medicina, és professor ajudant de Classes Pràctiques de Farmacologia i el 1955 llegeix la seva tesi doctoral, sobre Reserpina, obtenint el Premi Extraordinari del doctorat.

Sota la direcció del prof. García-Valdecasas, s'orienta cap a la neuropsicofarmacologia. Els seus treballs sobre la reserpina, tan sols dos anys després que aquest alcaloide fos introduït per la medicina occidental com a antipsicòtic, van ser el pròleg de la seva vocació psicofarmacològica. A més, el 1954, estudia les propietats adrenolítiques de la clorpromazina, sent els primers estudis desenvolupats a Espanya amb psicofàrmacs. Aquests estudis van donar pas a l'exploració de diferents fàrmacs des del punt de vista psicofarmacològic, com ara diversos inhibidors de la monoaminooxidasa (IMAO) i antidepressius tricíclics.

Aconsegueix una beca de recerca postdoctoral al Laboratory of Chemical Pharmacology del National Institute of Health (NIH) de Bethesda als Estats Units d’Amèrica, sota la direcció de Bernal Beryl Brodie, considerat el pare de la farmacologia neurobioquímica. A Bethesda, Cuenca continua amb els estudis sobre les propietats bioquímiques de la reserpina i algun dels seus derivats, observant que la seva funció no es limita als efectes enzimàtics.

De tornada a Barcelona, es reincorpora al Departament de Farmacologia de García-Valdecasas, trobant-se amb un clima de sana competitivitat, tant des del punt de vista investigador com docent i acadèmic, a causa de la qualitat dels integrants del departament: Josep Antoni Salvà, Josep Laporte, Javier Forn, Màxim Bartomeu, Francesc Jané, Sergi Erill, Eulàlia Planas, Joan Gibert Rahola i Margarita Puig. El reconeixement internacional de la tasca neuropsicofarmacològica de l'escola de Barcelona fa que el prof. García-Valdecasas fos elegit president del Collegium Internationale Neuropsychopharmacologicum (CINP). El 1968 García-Valdecasas que coneixia la meticulosa capacitat d'organització i entrega de Cuenca li va encarregar l’organització del VI Congrés del CINP celebrat a Tarragona, amb gran èxit.

El febrer de 1970, Cuenca és nomenat professor agregat de farmacologia experimental de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, un requisit previ en aquells anys per ser catedràtic. El setembre de 1971, accedeix la Càtedra de Farmacologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Cadis, on arriba acompanyat del seu deixeble Joan Gibert Rahola.

Durant la seva estada gaditana, el 1972, el prof. Cuenca organitza el II Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Farmacologia, on es presenten moltes comunicacions de neuropsicofarmacologia. A l'assemblea general d'aquest congrés, va ser elegit president de la societat i va ser proposat com a membre dels comitès científics de les prestigioses revistes Life Sciences i Progressive Neuropsychopharmacology.

El 1981, Cuenca aconsegueix la Càtedra de Farmacologia de la recentment creada Universitat d'Alcalá d’Henares. Quan arriba a Alcalá, s’adonen de la seva capacitat de gestió i és requerit pel rectorat com a vicerector de recerca (1981-1984).

La col·laboració directa amb la indústria farmacèutica va permetre el desenvolupament experimental d'un nou neurolèptic (M4012-4) amb un interès potencial, no només en psicofarmacologia sinó també en anestesiologia.

El seu amor per la docència, queda palès quan rep el premi a la docència concedit pel Consell Social de la Universitat d'Alcalá, l'any 1999, i també per haver estat designat per donar la Lliçó inaugural del curs acadèmic 2004-2005 de totes les universitats de la Comunitat de Madrid.