Metge i astròleg dels reis Pere el Cerimoniós i Joan I el Caçador
Biografia
No es coneixen els orígens familiars de Bartomeu de Tresbens però sembla que neix a l'antic Comtat de Foix, al llogarret de Tresbens del municipi de Sent Martin de Caralp tot i que ignorem quan neix ni on obté la formació mèdica. Es tenen indicis i tot fa pensar que estudia Medicina a Montpeller. El que sí és cert és que el 1359 ja resideix a Barcelona quan forma part del Tribunal que ha d’examinar la capacitat i coneixements de Medicina de Jaume de Pallars per fer de metge. Aquest Tribunal compleix les indicacions establertes pel rei Alfons II el Lliberal a les Corts de Montsó del 1289 i comporta que aquelles persones que pretenen exercir de metges, s’han de sotmetre a un examen de coneixements. El Tribunal l’integren quatre metges, en aquest cas: Ramon de Teserac, Pere Ros d’Orsins, Arnau German i Bartomeu de Tresbens. La inclusió de Bartomeu de Tresbens en aquest tribunal, dóna prova la bona consideració professional que d’ell se’n té.
Contemporani de Jacme d’Agramunt, en els períodes que van del 1360 al 1364 i del 1369 al 1375, Bartomeu de Tresbens és metge de la família reial, primer del rei Pere el Cerimoniós (1319-1387) i de la reina Violant de Bar (1365-1431). Després, ho és del seu fill Joan I el Caçador (1350-1396) i de la seva muller Mata d’Armanyac (1347-1378). Exercir de metge reial, obliga Bartomeu de Tresbens a fer nombrosos desplaçaments pels diferents regnes de la Corona d’Aragó, segons el requereixen els seus patrons.
Com el rei Pere el Cerimoniós, el metge Bartomeu de Tresbens té també gran interès per l’Astrologia, d’aquí que es converteixi en l’astròleg del rei. Les prediccions astrològiques que Bartomeu de Tresbens fe per a la Cort no tenen caràcter mèdic sinó, més aviat, tenen a veure amb les necessitats del poder en cada moment. També el rei Joan és, a més d’un gran supersticiós segons els cronistes reials, un gran afeccionat a l’Astrologia i demana als astròlegs catalans més eminents, com el metge Bartomeu de Tresbens, que el visitin portant els seus llibres d’Astrologia i Física. Precisament, una de les obres que es conserva d'aquest metge astròleg a la Biblioteca Nacional de París, on el coneixen com Barthomeu de Tresvents, és un manuscrit inèdit que es titula Tractat d’Astronomia, escrit c. el 1373 i imprès a Barcelona l'any 1957. Altres obres són el Llibre de les Nativitats que, igualment, tracta d’Astrologia com també s’hi relaciona el Libel d’investigació de tresors, que és una de les rares monografies conegudes a l’Europa llatina sobre la recerca de tresors o objectes amagats per mitjà d’aquesta ciència. També, ens han arribat el Tractat de les interrogacions i el Tractat de les eleccions, llibrets on proporciona les bases de l’Astrologia judiciària en tres àmbits fonamentals en base a la vida humana: les nativitats, les interrogacions i les eleccions. Segurament, aquests texts els escriu responent a algun interès especial de la Corona.
El 1377, atès que en aquesta època Cervera s’ha convertit en un municipi d’economia puixant amb prou recursos per pagar els millors professionals, els paers i el Consell Municipal de Cervera ofereixen els càrrecs de metge de la vila i de mestre de l’Escola de Gramàtica a Bartomeu de Tresbens que, accepta, també atret per la possibilitat de dedicar-se a l’educació dels infants. Les negociacions entre el metge i els representants de les autoritats cerverines, però, no arribaren a bon port, de forma que el metge de Foix no arriba a instal·lar-se a Cervera perquè les seves aspiracions econòmiques superen el que el municipi cerverí està disposat a pagar.
MBC
