Continuador de l’escola catalana d’ORL, mestre de mestres i figura clau en la seva cohesió, des del rigor i la claredat docent
Biografia
Nascut a Barcelona en el si d’una família vinculada a la medicina —el seu pare era otorrinolaringòleg Josep Traserra Cabanas (1900-1992) i la seva mare Mercè Parareda—, ingressà l’any 1948 a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1954. Des dels primers anys d’estudi s’orientà cap a l’otorrinolaringologia, atret pel prestigi del servei de l’Hospital Clínic de Barcelona, consolidat per Ferran Casadesús Castells, un dels creadors de l’Escola Catalana d’Otorrinolaringologia d’aquesta facultat.
Posteriorment, inicià la seva trajectòria assistencial i acadèmica al mateix centre sota el mestratge d’Adolf Azoy Castañé, successor de Casadesús en la càtedra, de qui esdevingué deixeble directe i continuador d’aquesta tradició. Poc després fou nomenat professor ajudant de classes pràctiques i metge de l’Hospital Clínic.
L’any 1959 obtingué el grau de doctor amb Premi Extraordinari, amb la tesi titulada “El ensordecimiento en conducción ósea”, que marcà l’inici d’una trajectòria acadèmica especialment sòlida. Durant més d’una dècada exercí com a professor ajudant i, posteriorment com a professor adjunt, alhora que preparava oposicions a la càtedra, que obtingué l’any 1971 a la Universitat de Saragossa.
El seu retorn a Barcelona el 1973, quan va obtenir la plaça de catedràtic, després de la jubilació d’Azoy, representà un moment clau per a la rearticulació de l’Escola Catalana d’Otorrinolaringologia, que fins aleshores s’havia fragmentat, esdevenint una figura de cohesió dins l’especialitat.
A la Universitat de Barcelona, també va desenvolupar una intensa investigadora i assistencial, consolidant una pràctica universitària d’alt nivell. Formà nombrosos especialistes tant a Catalunya com a l’Amèrica Llatina i impulsà iniciatives docents com l’Escola Professional del Clínic. Dirigí nombroses tesis doctorals i mantingué una estreta col·laboració internacional, especialment amb el professor Yves Guerrier de Montpeller. A la universitat també va ocupar càrrecs institucionals com a vicedegà i vicerector.
La seva activitat científica se centrà en el tractament quirúrgic de les neoplàsies laríngies —amb especial orientació cap a la cirurgia conservadora de la funció fonatòria—, els tumors de fosses nasals i sinus, l’ús del làser en cirurgia otorrinolaringològica, així com en l’estudi funcional de l’oïda. També contribuí a l’anatomia regional i patològica de l’especialitat i a la sistematització dels tractaments antibiòtics, quimioteràpics i fisioterapèutics en les patologies otorrinolaringològiques.
L’any 1990 ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la qual fou vicepresident. Presidí la Societat Catalana d’Otorrinolaringologia i participà activament en congressos internacionals.
Destacà especialment per la seva claredat expositiva, capacitat didàctica i rigor metodològic, esdevenint un mestre de referència per diverses generacions.
Es va casar amb Guadalupe Coderch i van tenir dos fills, dels quals el Josep Traserra Coderch és el tercer en la generació d’otorrinolaringòlegs.
GCG
