Metge i periodista reusenc a cavall dels segles XIX i XX, un dels iniciadors del catalanisme polític al Baix Camp
Biografia
Fill del metge i cirurgià Bonaventura Font Perramon (Barcelona, 1821-1902) i germà petit de Josep Font Martí (Reus, 1847 – Barcelona, 1935), farmacèutic fundador de la Societat Espanyola d’Higiene i president de l’Acadèmia de Farmàcia de Madrid. Miquel dels Sants es titula en batxiller a Reus el 1879 i, després, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1886. Aquest mateix any, al costat del seu pare, es distingeix ajudant a combatre l'epidèmia del còlera morbo que pateix la ciutat de Reus.
Catòlic i catalanista molt actiu, Miquel dels Sants Font Martí participa en múltiples iniciatives socials a la capital reusenca com, el 1883, quan és un dels socis fundadors de l'Associació Catalanista de Reus, organització creada per impulsar actes culturals, patriòtics i econòmics ajudant-se del seu òrgan d’expressió La Veu del Camp, publicació en què col·labora amb diferents articles. Es troba, també, entre els impulsors de Lo Somatent, el primer diari reusenc escrit en català, fundat el 15 d'agost de 1886 i publicat fins al 1903 per iniciativa de Pau Font de Rubinat, advocat catalanista i polític actiu que, com a membre de la Unió Catalanista, és elegit alcalde de Reus i un dels participants en la redacció de les Bases de Manresa el 1892. Font Martí col·labora també a Reus Artístich, revista de la qual es publiquen deu números entre abril de 1890 i gener de 1891 per divulgar, entre altres coses, les pintures de Fortuny, Tapiró, Galofré, Llovera i altres artistes locals.
El 1893, Miquel del Sants Font Martí s’estableix com a metge titular del municipi de L'Aleixar, petita vila del Baix Camp que acaba d'inaugurar, el 26 de juny del 1892, l'Hospital-Asil-Escola de Sant Josep, fundat pel prohom local Josep Guardiola Grau a benefici de la població aleixenca i que compta amb Font i Martí com a metge del centre. El mateix any 1893, publica un article sobre els Banys de Salou a la Revista del Centre de Lectura de Reus.
El 1906, encara com a facultatiu de L'Aleixar, Font Martí participa en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana que se celebra a Barcelona, ciutat on s’estableix professionalment a partir del 1909 i on, un any després, Miquel dels Sants Font Martí és cofundador i vicepresident del Centre Catòlic Obrer de Sant Vicenç de Paül, entitat on s’institueixen unes escoles nocturnes per als fills dels treballadors i un dispensari mèdic gratuït per als obrers.
Corresponsal de diferents diaris, des de la capital catalana, Font Martí col·labora al Diario de Reus on publica diverses Crónicas Barcelonesas sobre la vida política, cultural i social a la ciutat de Barcelona i, també, uns Recuerdos de viaje que narren l'experiència del seu pas per França, Bèlgica, Països Baixos i Alemanya.
Solter i sense fills, amb 66 anys, Miquel dels Sants Font Martí mor a Barcelona el 2 d'abril del 1929, el mateix any que es titula en Medicina un dels seus nebots, en Tomàs Pujol Font (El Perelló, 1905 – Amposta, 1989), que serà 'un metge singular' tant en l'àmbit professional com personal, fill del també metge Josep Pujol Capsada i de la seva germana Misericòrdia Font Martí, matrimoni que té sis fills, dos més també metges, el gran Josep Pujol Font -que mor un any després d'acabar la carrera a causa de l'epidèmia de grip del 1918- i el tercer, Ventura Pujol Font –llicenciat el 1935, capità metge al Front de l'Ebre que s'exilia a França i, després a Cuba, juntament amb l'altre germà Joan-Lluís Pujol Font, advocat i secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya-. La nissaga mèdica ha continuat amb dos néts metges més, fills d'en Tomàs: Josep M Pujol Bertran (El Prat de Llobregat, 1935 - Sant Cugat del Vallès, 2016) i Anton Pujol Bertran.
MBC
