Galeria de metges

Filla de Joaquim Fontova Capdevila -un veterinari nascut a Maldà i domiciliat a Lleida, al carrer de Blondel número 52- i de Francesca Rosell Arnó. Fetes les primeres lletres al Col·legi Almodí de Lleida, passa a l’Escola Pràctica de la Normal de Mestres on completa els estudis de Magisteri i, també, obté el títol de Batxiller en Arts per l’Institut de Lleida el 6 de juny del 1895 amb nota d’excel·lent. Seguidament, Francesca Fontova sol·licita ingressar a la Facultat de Medicina de Barcelona però una Circular de la Direcció General d’Instrucció Pública del 1893, ho impedeix. Tot i això no es rendeix i sol·licita al Ministre d’Instrucció que autoritzi el seu ingrés però no obté permís per ingressar a la Universitat de Barcelona fins al 1898, tres anys després d’haver-lo demanat.

Superats aquests impediments, el pas de Francesca Fontova per la Universitat de Barcelona és el d’una alumna brillant. En el primer curs, obté notes d’excel·lent en les assignatures d’Anatomia, Tècnica i Histologia mentre que, en el segon, té la mateixa qualificació en les matèries d’Anatomia, Tècnica i Fisiologia. Destaca també per la seva participació en les sessions clíniques de la Facultat com consta en el treball Anomalía de origen de la carótida primitiva izquierda que publica la revista Medicina Científica el març del 1899. Tot seguit, es presenta i guanya les oposicions per ser alumna interna de diferents clíniques de l’Hospital de la Santa Creu fins al 1902, moment en què per concurs i per ordre de mèrits i antiguitat, esdevé alumna interna pensionada fins que obté la llicenciatura en Medicina i Cirurgia el mes de juny del 1903. Amb ella, obtenen la llicenciatura dues dones més, la Miracle Andreu Boigues i la Trinitat Sais Plaja. Cap de les tres inclou el seu retrat a l'Orla del Curs de Llicenciatura del 1903 perquè perden la votació davant els seus companys.

Cal destacar que només els entrebancs oficials en la seva matrícula impedeixen que Francesca Fontova sigui el primer membre de la família Fontova que es llicencia en Medicina i Cirurgia. Dos germans seus més petits són metges: el primer en graduar-se un any abans és Joaquim Fontova Rosell (Lleida, 1881 – ?, d. 1934) i, el curs 1904, el titulat és Ramon Fontova Rosell (Lleida, 1886 – Barcelona, 1965), només un any després tot i que ella té nou anys més que el seu germà petit.

A l’expedient acadèmic de Francesca Fontova hi ha un document que reflecteix les dificultats que tenien les noies per estudiar una carrera universitària a finals del segle XIX. Es tracta d’un escrit de quatre pàgines que escriu el pare de la jove el 7 d'octubre del 1895 que diu 'en nombre y representación de su hija Francisca Fontova y Rosell, soltera, menor de edad' i assenyala que la seva filla ha acabat els estudis de batxillerat, tenint ja des del principi la idea d'estudiar una carrera i que 'quería matricularse en Medicina por la que ha tenido siempre especial predilección (...) hubo de encontrarse con tanta sorpresa como disgusto de que la inscripción que solicitaba no era posible por cuanto la prohibía cierta Circular de la Dirección General de Instrucción Pública, su fecha de 25 de septiembre de 1883, por la cual se manda (...) admitir a matrícula a los estudios de segunda enseñanza -el batxillerat- a las señoras y señoritas que lo soliciten, sin derecho empero a cursar después los de la facultad'. I continua dient que no té coneixement de la circular perquè no s'havia publicat al Butlletí Oficial de la Província, ni comunicat als Instituts, ni informat a les noies què es matriculaven. Esmenta la Reial Ordre del 16 de maig del 1882 que 'prohibía también en lo sucesivo a la mujer la matrícula para estudios superiores'. En aquell moment, sembla que el problema era molt difícil de resoldre però no obstant, al cap de set dies d’haver enviat aquesta darrera instància a Madrid, es concedeix el permís de matriculació. Les dificultats, finalment, es van resoldre de pressa i, per salvar la cara, es diu que s'autoritza la presència de senyoretes sempre que els professors garanteixin que no hi haurà desordres a la classe per la seva presència. En el cas que ens ocupa, els professors del curs d'ampliació eren Eduard Lozano, Odón de Buen i J Ramon de Luanco, que van informar que no tenien inconvenient de tenir la senyoreta Fontova a les seves aules.

Acabada de llicenciar, ja metgessa, Francesca Fontova comença a exercir professionalment a la seva ciutat natal, a Lleida, el 1903. Un any després, publica un anunci de la consulta que té oberta al número 4 del carrer Blondel a La Mujer Moderna, una revista de caràcter feminista que s’edita a Manresa dirigida per Sofia Quer. Comparteix aquesta publicitat amb dues companyes de carrera i ginecòlogues de Barcelona: Montserrat Bobé Marsal i Trinitat Sais Plaja, aquesta darrera col·laboradora habitual de l'esmentada revista. Per la seva banda, ben aviat, Francesca Fontova es significa en l’àmbit mèdic lleidatà, s'anuncia en solitari a la premsa local i assisteix a diferents actes acadèmics com una reunió per prevenir la tuberculosi que té lloc a Lleida el 1904 on coincideix amb altres metges lleidatans com Fontanals, Soley i Fuster.

Posteriorment, va ampliant la seva consulta a altres poblacions del Segrià i, segons consta en un article que la lloa el 1908, Francesca Fontova té una destacada actuació mèdica a l’Espluga de Francolí. Així i tot, exerceix principalment a Lleida fins al 1906, moment en que es casa amb un company d’estudis, Miquel Real Bifet (Barcelona, 1876 – Barcelona, 1948), antic preparador anatòmic de la Facultat de Medicina de Barcelona i encarregat del Laboratori Químic Biològic que pertany a “Electron” un Institut de Fisioterapia ubicat al carrer Clarís 7 de Barcelona on a més ofereix serveis de Fisioteràpia, Fototeràpia i Cirurgia Ortopèdica.

Francesca Fontova trasllada la seva residència a la capital catalana i col·labora professionalment a la clínica que el seu marit té al barri de Gràcia on fa de metgessa ajudant i tant substitueix el metge titular en les visites de pacients com intervé en la preparació anestèsica i d’antisèptics de les operacions quirúrgiques que es fan al centre. S’encarrega dels embenats i d’altres activitats mèdiques. Fa de metgessa i d’infermera però, tal com narra un article del 1908: “mujer ante todo, jamás consiente en firmar una receta si no es en ausencia de su esposo”.

Després, sembla que a mesura que van naixent els quatre fills del matrimoni, Francesca Fontova cada cop passa menys per la consulta del doctor Miquel Real, que a partir de 1929 es troba en un principal primera de Plaça Catalunya número 3 de Barcelona i ella gairebé no hi assisteix, segons recorda la família.

Fins ara, segons informa l’historiador Manuel Camps, el rastre de la doctora Francesca Fontova Rosell es perdia sense que hi constés cap més informació a l’expedient del Col·legi Oficial de Metges de Lleida que una anotació a mà en un marge de la seva partida de naixement que diu que va morir quan tenia vuitanta-quatre anys a Avilès, Astúries, el 25 d’agost del 1961. Avui, sabem que quan mor el seu marit, es trasllada a viure amb una de les seves filles a Avilès, la farmacèutica Mercè Real Fontova casada amb un metge saragossà, José Monforte, inicialment establert a Barcelona però que és exiliat a Astúries en haver estat partidari de la proclamació de Joan de Borbó com a rei d'Espanya. A Barcelona, hi quedaven dues filles més, les farmacèutiques Paquita i Teresa Real Fontova i, també, un fill metge: Miquel Real Fontova (Barcelona, 1917 – d. 1981).