Exemple de metge d’assistència primària en el món rural, estimat i respectat per tota la població
Biografia
Manuel Soler Biel va néixer a Balaguer l’any 1892. Era fill d’Antoni Soler Ribó, metge, alcalde de Balaguer i diputat provincial de Lleida, i de Josefa Biel Sala, filla de Josep Biel Porteria, metge també a Balaguer. Va ser el menor de tretze germans, entre els quals destacaren Josep, delegat general dels Escolapis a Àustria i Polònia, i Ernest, també metge i alcalde de Balaguer.
El 1908 va obtenir el títol de batxiller a Barcelona i, l’any següent comença la carrera de medicina a la facultat de la Universitat de Barcelona. Es llicencia l’any 1915, en medicina i cirurgia va tenir com a companys de carrera, que després van destacar en la professió, els Joan Codina Altés, Rossend Carrasco i Formiguera, Ricard Moragas Gràcia, Salvador Gil Vernet i Emili Roviralta. Amb Salvador Gil Vernet l’uní una amistat durant tota la seva vida.
Decideix ser metge de capçalera, segurament influït per l’ensenyament dels doctors Martin Vallejo i Francesc Ferrer Solervicens, catedràtic i adjunt de patologia mèdica, respectivament, docents molt apreciats, i que haurien pogut interessar-lo per l’exercici de la medicina general.
Inicia la seva trajectòria professional com a metge a Vilanova de la Barca (Segrià) i, tot seguit, es va traslladar a Térmens com a metge titular, càrrec que va exercir durant quaranta anys, fins a la seva mort. Va ser membre col·legiat del Col·legi de Metges de la província de Lleida amb el número 58.
Durant la Guerra Civil, la seva família es va refugiar durant nou mesos al poble de Tiurana (Noguera), ja que Térmens es trobava a la primera línia del front. Malgrat les dificultats, Manuel Soler Biel hi va continuar exercint la medicina. Va ser soci del Sindicat de Metges de Catalunya des del 1927 i, l’any 1932, va actuar com a vocal en oposicions de metges titulars. Va destacar pel seu bon ull clínic, reconegut tant pels pacients com pels seus col·legues metges, i pel fet de ser fill, net i germà de metges. En l’àmbit personal, sobresortia per la seva bonhomia, facilitat de paraula i les seves aficions a les tertúlies i a la bona cuina.
El 1920 es va casar amb Adela Salvany Bergadà, amb qui va tenir tres fills: Ernest, Antoni i Pepita. Reconegut i estimat pels habitants de Térmens, com a homenatge pòstum, l’any 1965 van posar el seu nom una plaça del municipi.
ASV
