Galeria de metges

Fill d'un ebenista originari de Moià establert a Barcelona, Magí Vilardell, i Carolina Permanyer, segueix els estudis primaris i secundaris en un col·legi religiós de la capital catalana, titulant-se batxiller a l’Institut Provincial de Barcelona el 1907. Seguidament, ingressa a la Facultat de Medicina on obté la llicenciatura el curs de 1914. Després d'haver estat, des del 1909, alumne intern al Servei de Cirurgia d’Enric Ribas Ribas a l’Hospital de la Santa Creu on, ja acabada la carrera, continua com a metge intern primer i, després, com a metge de número, dedicat a la Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica.

El 1931, Josep M Vilardell guanya el concurs per ocupar la plaça de director del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Tuberculosi Osteoarticular que, per decisió de la Molt Il·lustre Administració (MIA), s’acaba de crear a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau on coincideix amb Josep Trueta. Després quan, l’any 1955, s’agrupen els Serveis de Traumatologia i el de Cirurgia Ortopèdica i Tuberculosi Osteoarticular en un sol Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, Josep M Vilardell n’esdevé el seu primer director. Fundador de l'Escola de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l'Hospital de Sant Pau, Josep M Vilardell preconitza un tractament original del mal de Pott a base d’una artròdesi lumbosacra mitjançant empelts osteoperiòstics de tíbia, tècnica que requereix d'una especial habilitat.

El 1927, és un dels membres fundadors de la Societat de Cirurgia de Barcelona i intervé en la primera sessió científica que se celebra amb una ponència sobre es Seis casos de operación de Rdbertson Lavalle. Altres ponents són Manuel Corachan, Vicenç Compañ, Francesc Terrades, Joaquim Trias Pujol i Lluís Bosch Avilés. Després, el 1931, juntament amb Ramon San Ricart, és impulsor de l'Associació de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (ACOT) de Barcelona i ho és també, al Casal del Metge, quan l'ACOT reprèn les seves activitats el 1950. Membre de la Societat Internacional de Cirurgia Ortopèdica i membre corresponent premiat de l'Acadèmia de Medicina de Canàries, entre altres, el 1945, quan es refunda la Societat Espanyola de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (SECOT), Josep M Vilardell és elegit president de la primera junta directiva. Després, el 1952, és nomenat president del Congrés de la SECOT que se celebra a Barcelona. També el 1957, dos anys abans de morir, juntament amb Manuel Bastos Ansart i altres, és membre del comitè organitzador del VII Congrés Internacional de Cirurgia Ortopèdia i de Traumatologia que, novament, té lloc a la capital catalana.

Membre de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, Josep M Vilardell participa molt activament com a ponent en els diferents Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana que se celebren entre el 1919 i el 1936, arribant a presentar una quinzena de ponències i comunicacions majoritàriament sobre mal de Pott i la tuberculosi osteoarticular. Aquesta temàtica també apareix en diversos articles que publica a les revistes de l’especialitat i a les nombroses conferències que -amb una gran vocació docent- pronuncia a diferents seus com a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, a la Facultat de Medicina o a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, sense obviar els cursos i congressos nacionals i internacionals a què assisteix. És coautor amb Josep Soler Sabaté i Lorenz Böhler del Manual de traumatología general: indispensable al médico práctico que es publica el 1947.

Casat amb Rosita Fornell Lluís, mor sense descendència a seixanta-vuit anys. Segons refereix la premsa del dia 12 de setembre, el sepeli del doctor Josep Maria Vilardell Permanyer, que congrega una massiva assistència, es constitueix en una “impressionant manifestació de dol”. Li sobreviu el seu germà petit i també metge Jacint Vilardell Permanyer i també segueixen la professió mèdica dos nebots: el traumatòleg Josep Esteva Vilardell i el gastroenteròleg Francesc Vilardell Viñas.