Galeria de metges

Fill del metge Joan Solsona Isern (1872-1950), titular del poble de L’Albi de Les Garrigues que, després, ho és de Tarragona on dirigeix la lluita antivenèria, essent també regidor de l’Ajuntament de Tarragona i secretari del Col·legi de Metges tarragoní. El fill, Joan Solsona Conillera fa les primeres lletres a L’Albí però ja cursa el batxillerat a Tarragona on obté el títol el 1922. Tot seguit, Joan Solsona Conillera ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicència el 1929.

Només acabar de llicenciar-se, se'n va a Madrid on fa el curs de capacitació i aprova les oposicions al Cos de Sanitat Militar. L’any 1930, el destinen a l’Hospital Militar de Barcelona del carrer Tallers. Anys després, Solsona Conillera inicia un seguit de viatges per diferents hospitals europeus per ampliar els seus coneixements. Comença pels centres de París el 1950 i segueix amb els de Londres el 1952, Estocolm el 1954, Conpenhague el 1956 i Brussel·les el 1958. Aquests desplaçaments -com els que acostuma a fer per seguir els partits del seu Club, el Barça del que és soci, quan juga fora de Barcelona- ha d'aturar-los degut a un problema cardíac.

El 1931, Solsona és enviat al Protectorat de Marroc per tenir cura de la població musulmana, que fins aquell moment era atesa per metges militars que es dedicaven a l’atenció gratuïta de la població marroquí durant unes hores. La visita la feien en uns dispensaris de campanya portàtils instal·lats a les cabiles -unitats administratives equiparables a les nostres comarques- els dies de soc –mercat-. El 1933, Solsona Conillera es troba a la cabila de Melusa quan apareixen uns casos de pesta bubònica a la ciutat fronterera de Tànger. Pel seu compte, decideix organitzar un cordó sanitari a la frontera de la Zona Internacional per impedir el pas de la malaltia al Protectorat, una acció per la qual és condecorat amb l’Ordre del Mèrit Civil de la República.

El 1935, Solsona Conillera passa a dirigir l’Hospital Civil d’El-Kasr-el-Kebir –en castellà “Alcazarquivir”- des d’on, en esclatar la Guerra Civil, torna a la Península. Fins a finals de l’any 1937, actua als hospitals de campanya al front de Madrid. Posteriorment, successivament, intervé a les batalles del Jarama i Brunete. L’any 1938, és enviat de nou al Protectorat Marroquí amb el nomenament d’Inspector de Sanitat de la Zona, càrrec equivalent al de Director General de Sanitat.

Anys abans, el 1929, pacificat el Protectorat, s’havia creat l’Òrgan Central Director de la Sanitat i Higiene Pública de la Zona, que decretava la substitució del metges militars al servei exclusiu a la població musulmana per metges civils. Deu anys després, el 1939, Solsona Conillera crea el Cos de Metges dels Serveis Sanitaris del Marroc, depenent directament de la Presidència del Govern de Madrid, i convoca unes primeres oposicions lliures. Després, es convoquen periòdicament fins al desembre de 1953 i gener de 1954. Els metges d’aquest cos ocupen els serveis dels hospitals civils, centres mèdics de les poblacions i els quaranta-un dispensaris de les cabiles.

L’impacte que el metge Joan Solsona Conillera deixa al Marroc és molt fort perquè –penso que és pot dir- a la Sanitat marroquí, hi ha un abans i un després de la seva activitat com a Inspector de Sanitat del Marroc. Ell va imposar l’obligatorietat de complir els horaris, fer guàrdies presencials als hospitals, tenir en ordre els arxius, declarar les malalties infeccioses, atendre els pacients ambulatoris als hospitals així com a localitzar els malalts palúdics i sifilítics si abandonaven el tractament, etc. Solsona Conillera va obligar a fer tot allò que sempre s’ha de fer sanitàriament però que, fins a la seva arribada al Marroc, allà ningú feia.

Solsona Conillera retorna a l’Hospital Militar de Barcelona l’any 1943. Aquest cop, ha d’ocupar la direcció del Servei de Medicina Interna. Home d’una forta personalitat, molt organitzat, intel·ligent, i treballador incansable, s’exigeix molt a si mateix i demana encara més als qui són amb ell. Reorganitza el servei de manera pràctica i eficaç amb ajudants que tant podien ser metges civils contractats com oficials de complement de la Milícia Universitària com metges que complien el Servei Militar obligatori. És un metge que diàriament visita els pacients ingressats, tots els dies de l’any inclosos els diumenges i les festes senyalades. Amb interès i constància per mantenir-se permanentment al dia mèdicament i una notable vocació docent, Solsona Conillera publica com a autor únic diversos treballs a les principals revistes com Medicina Clínica, Revista Clínica Española, Revista de Sanidad Militar i altres.

Carregat de medalles de tot tipus des del seu pas pel Marroc però també per la tasca mèdica feta a l’Hospital Militar de Barcelona, les conservava curosament en una capsa d’on les treu només el dia de la Pasqua Militar. Solsona Conillera era metge i després militar. Amb cinquanta-sis anys, demana la baixa de l’exèrcit i, tot i les pressions que rep per continuar d’alta, decideix mantenir la seva decisió perquè -en ascendir a coronal- estava obligat a passar a una funció directiva i deixar d’atendre els pacients i ell en cap cas volia deixar de veure malalts.

La continuïtat mèdica de la nissaga Solsona en la tercera generació es veu representada per dos dels nebots de Joan Solsona Conillera, el metges Josep M Roca Solsona (Tarragona, 1950 –Barcelona, 2013) i Rossend Camon Solsona.