Galeria de metges

Biografia

Filla d’Ernest Soliva i de Ramona Corominas, neix a Tremp, però quan té sís anys, seguint la destinació laboral del pare que és mestre d’escola, es trasllada a viure a Palamós on fa les primeres lletres per, després, fer el batxillerat a l’Institut de Figueres pel torn lliure, sota el ferm mestratge del seu pare, un home lliberal i humanista que l’anima a cursar estudis universitaris. Aprèn anglès i alemany amb una dama de la colònia d’empresaris alemanys residents a Palamós. Políglota, parla cinc idiomes, en la maduresa aprèn rus.

L’any 1934, comença a estudiar a la Facultat de Medicina de Barcelona, però la Guerra Civil interromp la seva carrera. Durant la Guerra exerceix de mestre a Palamós, posteriorment, se li assigna la població d’Ullastret degut als freqüents bombardejos que pateix el port de Palamós. Finalitzat el conflicte bèl·lic, en tenir antecedents familiars que el règim franquista considera perillosos per catalanistes, es veu obligada a traslladar el seu expedient acadèmic a Saragossa. Ho aconsegueix gràcies als contactes amb el nou règim de la seva amiga Nuria Pla i Monseny, filla del metge Ramon Pla i Armengol. Ingressa com alumna interna per oposició a la Clínica Ginecològica de la Facultat de Medecina i Hospital Provincial de Saragossa, i finalment es pot llicenciar l’any 1941. En 1942 presenta una comunicació sobre un tipus de càncer d’ovari, en las Jornadas Médicas Españolas que tenen lloc a Barcelona. Publica aquest primer estudi en 1943 alhora que es perfecciona en l’especialitat de Ginecologia i Obstetrícia en el Servei del professor Víctor Conill Montobbio a l’Hospital Clínic amb qui col·labora professionalment durant 15 anys fins que aquest es jubila i abandona la càtedra.

En 1944, cursa l’alta professional al Col·legi de Metges de Barcelona i obra dues consultes ginecològiques, una a Vilanova i la Geltrú (c. Cuba 1) i l’altra a Barcelona (c. Balmes 86), en les que compta amb l’ajuda de la seva germana Antonia Soliva, infermera titulada.

El 1950 viatja a l’estranger i fa estades a Estrasburg, Frankfurt am Main i Heidelberg. Pel fet de parlar alemany, és contractada com a metge intern en la Frauenklinik de la Universitat de Heidelberg, en l’equip del ginecòleg Dr. Hans Runge, on s’interessa pel seguiment biològic de l’embaràs i per l’analgèsia durant el part.

Retorna a Catalunya en 1952, s’incorpora a la Clínica Ginecològica de la Facultat de Medecina de Barcelona, en el servei del Dr. Conill i publica en 1953 un estudi sobre terapèutiques modernes en el tractament del càncer de coll uterí amb radioisòtops. Rep una beca del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), per fer la tesi doctoral amb el catedràtic Francisco Garcia-Valdecasas a l’Hospital Clínic on coincideix amb el Dr. Josep Laporte Salas. En 1956 obté el doctorat en Medecina i Cirurgia amb la qualificació d’excel·lent, l’editorial Frontis publica tres edicions de la seva tesi doctoral farmacològica. El mateix any, guanya per concurs una plaça de tocoginecologia del Seguro Obligatorio de Enfermedad (SOE) a la ciutat de Barcelona que compagina amb l’exercici professional privat en la consulta mèdica del barri de l’Eixample (c. Valencia 315) i que manté oberta fins a la seva jubilació. En 1954, forma part del comitè de recepció, pel seu anglès fluid, a la presidenta Ada Chree Reid de la Medical Women`s International Association, organitzadora del Congreso Mundial de Mujeres Médicos, en la seva visita a Barcelona, juntament amb les metgesses catalanes M. Pilar Aragonés i M. Asunción Núñez Domènech.

En 1955, es casa amb Lluís M. Parés i Rovira, sent padrí de noces el seu mentor, el professor Garcia Valdecasas i dos anys desprès, és mare de dues filles bessones, sent assistida per la seva écol·lega Ignàsia Salvans i Casas al tractar-se d’un embaràs de risc i d’un part amb cesària. La maternitat no és impediment per continuar exercint la medecina assistencial hospitalària, tant en l’àmbit privat com públic. Defensa el part assistit pel tocòleg i realitzat en clínica en lloc del domicili. Arriba a ser cap de secció territorial de tocoginecologia a l’Instituto Nacional de Previsión on dirigeix un equip de quatre llevadores fins a la jubilació en 1976.

A principis dels anys 70, s’incorpora a l’equip de citogenètica del professor Egozcue Cuixart en el laboratori de l’Institut de Biologia Fonamental (IBF), ubicat en les instal·lacions de l’Hospital de Sant Pau. Durant una dècada, fins i tot un cop jubilada, es dedica desinteressadament a la recerca científica en citogenètica humana fins al 1982 quan el laboratori IBF es trasllada al campus de Bellaterra de la UAB. Centra la seva línia d’investigació en l’estudi de l’herència cromosòmica entre bessons, idèntics i fraternals durant el desenvolupament neonatal, a partir de l’anàlisi del cariotip humà amb la nova tècnica microscòpica de la fluorescència. Pels seus assajos clínics utilitza mostres hematològiques de diverses parelles de germans bessons dizigòtics. Treballa sota la hipòtesi de mutacions genètiques, estudia les alteracions produïdes en els cromosomes sexuals X e Y en l’úter matern durant la gestació múltiple pel traspàs d’informació genètica entre fetus de sexe diferent, que poden passar desapercebudes en l’edat adulta o manifestar-se amb l’existència de trets físics masculins o femenins heretats del germà bessó fraternal de sexe diferent.

En 1996 se li diagnostica demència senil de tipus Alzheimer, es retira de la vida pública i trasllada la residència al poble mariner d’El Masnou, on va morir a 92 anys. La seva néta és qui segueix la línia sanitària encetada per l’àvia, exercint d’odontòleg als Països Baixos.

MPS