Galeria de metges

Cirurgià llatí, fill d’Anton Maisonada (o Mayzonada), cirurgià nascut a Berga al si d’una nissaga de cirurgians bergatana com el seu pare Francesc Maisonada. Establert a Vilafranca i casat amb Rosa Rovira, l’onze de setembre de 1754, neix Anton Jacint. Segurament, es forma al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona i exerceix de cirurgià en el Regiment de Flandes pels volts de 1789, data en què es convoca una oposició per una càtedra de Parts al Reial Col·legi de Cirurgia de Sant Carlos de Madrid. La plaça la guanya Agustí Ginesta, que fins llavors era el professor substitut del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona. No es tenen massa dades de la vida de Jacint Mayzonada abans d’optar a aquesta plaça ni tampoc del temps que passa entre que oposita sense èxit a la càtedra de Madrid i posteriorment a la de Salamanca.

Se sap, però, que es casa amb Caietana Faura de La Llacuna el 9 de desembre de 1784 a Vilafranca del Penedès que és on neix la seva primera filla Maria Rosa el setembre de 1785 i Joana neix a Armadàs, al partit de Figueres, el 1789. A més, consta que Marià –que serà metge cirurgià- neix a Mallorca mentre que Simon de Rojas–també cirurgià- i Maria Victòria neixen a Valladolid el 1793 i el 1794, respectivament.

Justament a Valladolid és on es troba Jacint Mayzonada l’any 1793 quan publica l’únic escrit que d’ell se’n té notícia al marge dels textos amb què oposita a la càtedra de Madrid: Ensayo racionado acerca de la aptitud o posibilidad, de reviviscencia de los ahogados. En la presentació d'aquest llibre, consta que ha estat cirurgià de l’Exèrcit fins a establir-se a Valladolid com a metge titular de l’Ajuntament d’aquesta ciutat i de l'Hospital Reial de Santa Maria d’Esgueva de la capital val·lisoletana. La següent notícia es té l’any 1799, on ja apareix com a professor de la Universitat de Salamanca després de guanyar en propietat la plaça de catedràtic d’Obstetrícia i on li encarreguen un projecte d’estudis per a la seva Facultat de Medicina. El 1803, el trobem formant part del tribunal que -juntament amb Ignasi Ameller i Domingo Rives- examina Pablo Montesinos Cáceres (1781-1849), batxiller en Medicina que s’esdevindrà el pedagog impulsor de les Escoles Normals per a Mestres. Mayzonada s’està a Salamanca els cursos 1802-1803 i 1803-1804 perquè deixa aquesta ciutat per incorporar-se com a professor del Reial Col·legi de Cirurgia de Burgos a principis del curs 1805-1806.

La raó de la partida de Mayzonada de Salamanca rau en el conflicte que es produeix a la Universitat quan el Claustre vol retornar als estudis de Medicina i eliminar assignatures quirúrgiques, una de les quals és la que ensenya Mayzonada, que no vol haver de fer-se càrrec d’una assignatura no quirúrgica. A Burgos, el problema és a la inversa. L’aprovació de les Ordenances Generals dels Reials Col·legis de Cirurgia -que determinen que només els cirurgians poden fer l’ensenyament de Cirurgia- comporta que cinc dels nous professor del Col·legi de Burgos hagin d’abandonar el seu càrrec perquè no són cirurgians sinó metges. Quan Mayzonada arriba al Col·legi de Cirurgia de Burgos hi ha quatre professors, dos són els catalans Joan Bassas Compte i Francesc Saleta mentre que els altres són Victoriano Gómez i José Pelleport.

Mayzonada resideix a Burgos fins a l’any 1819 tot i que durant la Guerra de la Independència el Col·legi va haver de tancar fins que acaba la Guerra del Francès. En reprendre l’activitat, Mayzonada és nomenat vicepresident del Reial Col·legi de Cirurgia de Burgos i cirurgià de càmera honorífic de Sa Majetat. Mayzonada és a Burgos quan es firmen les capitulacions matrimonials dels seus fills cirurgians Marià i Simon, els anys 1809 i 1813 respectivament. L’any 1820, La Abeja del Turia informa que l’any 1816, a conseqüència de la manca de malalts i cadàvers per a l’ensenyament de la Cirurgia, la Junta de Cirurgia del Col·legi de Burgos sol·licita el seu trasllat a València. El 1818, el videdirector Jacint Mayzonada visita les instal·lacions que l’Ajuntament valencià cedeix perquè aquest projecte es materialitzi a la capital del Túria però la intervenció de l’Arquebisbat, el paralitza i Mayzonada roman a Burgos.

L’últim document que menciona Jacint Mayzonada és el seu testament que data de 1820, en el qual ja indica que està malalt. Després, el 16 de gener de 1821, encara l’Ajuntament de Burgos el nomena jutge de deu denuncies però, el mes de juliol, torna a aparèixer el seu nom perquè Caietana Faura, la seva vídua, sol·licita la pensió de viudetat al “soberano congreso”.