Galeria de metges

Fill de Pere Torras Monsech i de Maria del Roser Pujalt Gumbert, es titula baxiller per l’Institut Provincial de Barcelona el 1870 i es llicencia en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona l’any 1876. De seguida, ingressa com a metge de terme de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona on col·labora amb el catedràtic Antonio Morales Pérez, ambdós fundadors de la Casa de Salut de Nostra Senyora del Pilar, que anys després serà la Clínica del Pilar.

Especialitzat en Medicina General i en l’Aparell Digestiu, té consulta pròpia al segon pis del número 11 del carrer Ali Bei de Barcelona des del 1877. Torras Pujalt és l’encarregat d’atendre els malalts de l’epidèmia de verola ingressats a l’Hospital de la Santa Creu entre el primer de gener del 1887 fins al 25 de novembre de 1888, feina que recull en un informe estadístic i comparatiu de casos, tal com informa Francesc de P Xercavins en l'article Algo sobre la vacunación que presenta amb dades comentades a La Vanguardia del 4 de febrer del 1889. Anys després, entre 1897 i 1898, també amb Antonio Morales, atén els soldats arribats de Cuba i Filipines a l’Hospital de la Creu Roja que s’instal·la a l’antiga fàbrica Batlló que, després, serà l’Escola Industrial de Barcelona.

Torras Pujalt té el mèrit de ser el primer metge del vell Hospital de la Santa Creu que es desplaça al nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau l’any 1916. Ell és el metge que passa visita als primeres malaltes que hi ingressen. El pavelló, llavors, denominat del Sagrat Cor és el que es destina a malalts de Medicina a càrrec de Pau Torrents i sota la direcció facultativa de Torras Pujalt. El Pavelló del Sagrat Cor, després conegut com a Pavelló del Càncer, va ser el primer a ocupar-se, molt abans de la inauguració oficial del recinte hospitalari l’any 1930.

El començament de la vida a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau no va ser gaire fàcil, la seva situació mateixa, als afores de Barcelona i envoltat de camps, feia difícil el seu accés. Les dificultats arriben a tal punt que Torras Pujalt, preocupat pel bon funcionament del seu Servei, demana a l'Administració de l’Hospital que gestioni amb l'Ajuntament la instal·lació de fanals al carrer del Dos de Maig, carrer per on passa el tramvia que fan servir els treballadors, malalts i familiars per arribar al centre hospitalari.

Col·laborador amb alguns articles a Las Ciencias Médicas, revista de periodicitat mensual que, dirigida per Manuel de Chia, es publica del juliol de 1894 fins al desembre de 1896. Escriu també al Boletín Clínico de la Casa de Salud Nuestra Señora del Pilar on s’encarrega de la revisió de la literatura mèdica estrangera i hi publica alguns treballs com Higiene en la Mesa del 1897 i que, l’any següent amb afany de divulgació, publica en català a La Veu del Vallès.

Membre de les Societats Barcelonesa d’Instrucció Pública i de l’Econòmica d’Amics del País de Barcelona, Torras Pujalt és posseïdor d’una Medalla d’Or de la Creu Roja. Catalanista i membre de la Lliga Regionalista, consta almenys una intervenció en un míting de Granollers l’any 1901. Posteriorment, és signant de diferents Manifests contra Lerroux. El 1913, assisteix al I Congrés de Metges de Llengua Catalana que se celebra a Barcelona.

Té un carrer dedicat a Barcelona que el nomenclàtor de la ciutat atribueix al fet que estava casat des del 1880 amb Josepa Ganduxer Carrencà, propietària de terrenys que van ser urbanitzats per l’ajuntament entre la Via Augusta i el Passeig de la Bonanova. El matrimoni -que estiueja a Granollers i fa construir la Casa Ganduxer a l’arquitecte modernista Alexandre Soler March- té tres filles: Trinitat, Concepció i Dolors, la primera casada amb el metge Eduard Viñamata Nocheti (+1918) però no hi ha descendència mèdica.

L’any 1927, juntament amb Miquel Horta Vives, amb motiu de complir-se les noces d’or com a metges de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’Administració i el Cos Facultatiu de l’establiment els ret un homenatge a la Casa de Convalescència en què l’encarregat de llegir el discurs és Joan Freixas Freixas.