Galeria de metges

Fill del president del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), Cèsar August Torras, de jove és un notable esportista, tennista i jugador del RCD Espanyol a més d’un excursionista molt actiu i afeccionat a la fotografia, soci del CEC des del 1903 fins al 1974. Acabat el batxillerat el 1906, Òscar Torras estudia Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1911. Treballa com a intern del Servei de Cirurgia d’Àlvar Esquerdo fins al 1915, data en què entra a treballar a l’Institut Mental de la Santa Creu, quan el director és el professor Antoni Sivilla Botey, successor de Pi i Molist i deixeble de Xercavins Rius, a qui substituirà en la direcció de l’Institut l’any 1934, quan aquest es jubila. També, Torras Buxeda exercirà aquest càrrec fins a la seva jubilació l’any 1960.

A banda de la feina a l’Institut Mental, Òscar Torres funda la Clínica Torre Blanca a Barcelona, un centre psiquiàtric privat que funciona fins al 1970. A més, és consultor de la Clínica Psicològica de la Infància de Barcelona, que tracta especialment nens amb endarreriment mental i patologia psiquiàtrica.

Els objectius principals de Torras Buxeda en el camp professional són la reinserció del malalt mental i la protecció dels més humils. Creu que tot trastorn mental ha de ser tractat precoçment com una malaltia, separant els malalts aguts dels crònics en els centres assistencials, potenciant l’assistència ambulatòria a través de dispensaris psiquiàtrics i creant un cos d’Infermeres visitadores a l’estil de les que existeixen a Amèrica del Nord. Com a director de l’Institut Mental, es preocupa molt especialment de la formació del personal cuidador.

El 1922, interessat per la vida acadèmica, funda Psiquiatria, revista de medicina mental que s’edita a la impremta de l’Institut Mental de la Santa Creu i que, més endavant, s’integra als Anales del Hospital de la Santa Cruz y San Pablo. Óscar Torras és, a més, part del consell de redacció de la Revista de Medicina Legal, Criminología y Psiquiatria Forense. El desembre de 1924, es troba com a secretari en la reunió fundacional de l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatria, institució de la qual més endavant esdevé membre de junta i tresorer. Un any després, el 1925, és elegit secretari de la Societat de Neurologia i Psiquiatria de Barcelona. El juny de 1932 participa en la I Setmana d’Higiene Mental que té lloc a Barcelona i presenta una comunicació sobre el Concepto médico de la Locura i una altra sobre la Cooperación del Médico General a la obra de Higiene Mental. L’any 1939 redacta unes Normas generales para la organización de una nueva asistencia psiquiàtrica per a la Diputació de Barcelona.

Amb la Guerra Civil, tot i quedar-se sense recursos econòmics i malgrat que el govern de l’Institut Mental queda en mans d’incompetents i amb molt poc personal, Óscar Torras no abandona el Servei i es multiplica per salvar la fugida de les monges i la militarització del personal masculí jove. Ja a la postguerra, remodela el centre amb la creació de laboratoris de psicologia, anàlisis clíniques i histopatologia, dotant-lo també de gabinets d’endocrinologia i electroencefalografia. També, permet que els malalts facin una vida més lliure, els dóna permisos de sortida i els autoritza les visites externes. Torras crea un Dispensari a l’Hospital de Sant Pau per atendre els casos necessitats d’assistència psiquiàtrica sense hospitalització i, també, on poder fer el seguiment dels malalts donats d’alta de l’Institut. Proposa, sense èxit, la creació d’ un centre d’investigacions psiquiàtriques amb el patrocini de la Fundació Cambó.

L’any 1940, Òscar Torras ingressa com a professor ajudant de classes pràctiques de Psiquiatria a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i, a partir del curs 1941-1942, esdevé ajudant honorari de la càtedra de Medicina Legal que dirigeix Manuel Saforcada, company amb qui des de fa anys col·labora i viatja a diferents congressos professionals. A banda, continua exercint la seva consulta psiquiàtrica privada al número 278 del carrer de Provença.

Un cop jubilat, Òscar Torras publica un opuscle amb la finalitat de defensar-se en contra de les opinions crítiques amb la seva actuació durant la Guerra que es titula Nuestra contribución a la obra benéfico-social médica y científica del Instituto Mental de la Santa Cruz. Mor d’una embòlia cerebral l’any 1974 a Barcelona.