Galeria de metges

Fill d'una família originària de Reus, el pare és mestre. Josep Ribera estudia el batxillerat a aquesta ciutat on comparteix aules de l'institut amb Antoni Gaudí i Eduard Todà i conrea una amistat que perdura al llarg de la seva vida. La mort dels pares, quan només té quinze anys, l’obliga a traslladar-se a casa d’un oncle que viu a Almeria. Entre els anys 1870-1876, estudia medicina a la Universitat de Granada on és deixeble del catedràtic Joan Creus Manso, un dels cirurgians més reconeguts de l’època. Posteriorment, s’instal·la a Madrid i aquí llegeix la tesi doctoral sobre "Teorías de la Toxicoemia traumática" el 1877. L’any següent, guanya per oposició una plaça de metge de guàrdia al nou Hospital del Niño Jesús, el primer hospital pediàtric fundat a Espanya. Amb el temps, Ribera passa a ser el metge titular encarregat de la Secció de Cirurgia fins a la mort de Mariano Benavente, metge i primer director del centre i passa a ocupar el seu lloc. L’any 1888, guanya la Càtedra de Clínica Quirúrgica de la Facultat de Medicina de Madrid.

Cirurgià molt experimentat i hàbil, Josep Ribera Sans incorpora nombrosos procediments personals dins el camp de les tècniques quirúrgiques. És el primer a aplicar el mètode hemostàtic de la compressió elàstica de l’aorta per la desarticulació coxofemoral. Més endavant, Fritz August Momburg fa servir aquesta tècnica en obstetrícia i el procediment es coneix com el Mètode de Ribera – Momburg. En el camp de la cirurgia pediàtrica, descriu tècniques pel tractament de l’espina bífida i diverses intervencions per problemes toràcics i de l’aparell digestiu.

Josep Ribera deixa una important obra escrita en forma de llibres especialitzats, obres de text i nombrosos articles publicats especialment a la Revista de Medicina y Cirugía Prácticas de la qual va ser redactor i col·laborador destacat. L’any 1894, ingressa com acadèmic numerari a la Real Academia de Medicina de Madrid amb un discurs que porta el títol de "Reflexiones acerca de la Laparotomía, fundadas en algunos hechos clínicos".

Com a mostra del seu interés per la difusió del coneixement i de les novetats científiques, Ribera és un dels primers cirurgians del país que participa de forma regular en congressos i reunions tant nacionals com internacionals, aportant més de cinquanta ponències i comunicacions.

Mor el dia 8 de gener de 1912 com a conseqüència d’un vessament cerebral que s’havia manifestat uns dies abans.