Galeria de metges

Neix al sí d’una família de cirurgians, el seu pare Agustí Ginesta Ramón exerceix a Tarroja i l’Aranyó a la Segarra mentre que dos oncles, Francesc i Josep, són també cirurgians. El 1769, Agustí Ginesta segueix la tradició familiar i s’inscriu al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona per formar-se com a cirurgià. El 1773, l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona l’elegeix per substituir com a practicant major a Josep Queraltó -metge militar que marxa al virregnat del Riu de la Plata per ocupar el càrrec de director de l’Hospital Militar de l’illa de Santa Caterina-. El 1777, Ginesta cessa en el càrrec per exercir de metge rural durant un temps fins que torna a Barcelona amb l’aspiració de dedicar-se a la docència. Aconsegueix que, el 1783, se’l nomeni professor substitut del Reial Col·legi de Barcelona per ocupar la plaça que ha deixat Ramón Sarrais, absent per ampliar estudis a l’estranger.

El 1785, Agustí Ginesta es doctora i oposita amb èxit per esdevenir cirurgià major de l’Hospital de la Santa Creu però, quan es crea el Reial Col·legi de Cirurgia de Sant Carlos a Madrid, aspira a obtenir una de les places de catedràtic que s’acaben de crear. No té èxit de manera immediata però, quan mor el catedràtic Jaume Raspau l’any 1788, es convoquen oposicions per cobrir la plaça de catedràtic de Parts i Malalties de la Dona que ha quedat vacant. El 1789, Ginesta guanya l’oposició davant tres contrincants i, a partir d’ara, resideix a Madrid. Es dedica a la docència i a la pràctica professional llevat de les interrupcions que es veu obligat a fer pels problemes de salut que pateix al llarg de la seva vida. La Càtedra de Parts i Malalties de les Dones s’ocupa també de les malalties dels nens i de les venèries així com de la formació de les matrones.

Ginesta presenta comunicacions i censures a les Juntes Literàries del Reial Col·legi de San Carlos i pronuncia el discurs inaugural del curs acadèmic en diverses ocasions com Arte Obstetricia l’any 1790. Tanmateix, la seva obra més valorada és El conservador de los niños, on no sols aporta consells i prescriu els remeis idonis per a cada malaltia infantil sinó que, també, es mostra contrari als prejudicis que condicionen la criança física dels fills. També, se li ha atribuït un text que porta el títol Enfermedades de Mujeres, imprès l'any 1820, tot i que segurament no és una obra seva sinó una recopilació de les seves classes que fan els seus alumnes, que seria la primera dedicada a l'Obstetrícia i la Ginecologia que apareix a Espanya.

Acadèmic de la llengua de Reial Acadèmia Espanyola i nomenat cirurgià de cambra del rei l’any 1801, és elegit vicerector del Reial Col·legi de Cirurgia de San Carlos quan mor D. Diego Rodrigues del Pino el 1809, càrrecs que conserva fins a la seva mort.

Agustí Ginesta és oncle i protector de Pere Castelló, que també arriba a ser professor del Reial Col·legi de Cirurgia de Madrid i metge de cambra del rei Ferran VII.