Galeria de metges

Josep Danon Bretos neix a Barcelona el 1927. El seu pare, un sefardita d’origen búlgar, Samuel Danon (Hàskovo, 1888 – Barcelona, 1974) va estudiar medicina a Ginebra i es va doctorar a Lió. Un cop acabada la Primera Guerra Mundial, es traslladà a Barcelona i, el 1920, es casà amb Maria Bretos, adoptant la nacionalitat espanyola. Fins a la seva jubilació, Samuel Danon exercí com a metge general i pediatre a la Creu Roja, a més de tenir una consulta privada a la Gran Via de la ciutat comtal. El matrimoni va tenir dos fills, Beatriu i Josep. A aquest darrer el van escolaritzar a l’Ecole Française del carrer Sepúlveda fins a l’esclat de la Guerra Civil espanyola.

Durant la Guerra Civil els Danon viuen entre La Garriga i Barcelona. Fa el Batxillerat a l’Instituto Balmes de Barcelona. Allí té una relació especial amb el professor i eclesiàstic Francesc Xavier Miquel i Rosell (1887-1965), el qual acaba esdevenint el seu primer mentor en el món de la documentació bibliogràfica. Danon ajuda al Pare Miquel a preparar una publicació sobre els incunables de la Biblioteca Universitària de Barcelona i a catalogar la riquíssima Biblioteca de l’Institut Balmes. Al finalitzar el Batxillerat, el 1945, el director de l’Institut Balmes, l’arquitecte Celestino Chinchilla Ballesta (1886–1957), li proposa escriure una història de l’esmentat institut, la qual es converteix en la seva primera recerca historiogràfica i que roman inèdita.

L’any 1945, es matricula a medicina i segueix col·laborant amb el Pare Miquel catalogant el Fons Històric de la Biblioteca de la Facultat de Medicina de Barcelona, sota la supervisió de Fèlix Duran i Cañameras (1889–1972), que n’era el director. Durant els anys clínics de la carrera està intern a la càtedra d’Agustí Pedro Pons (1898–1971). Té una notable activitat participant en la publicació El Cobayo que feien els estudiants de la seva promoció, a la qual es llicencia al 1951. Posteriorment, és molt actiu organitzant les trobades col·lectives d’exalumnes de la promoció.

Acabada la carrera segueix les passes dels metges joves del seu temps. Això és, ajudar a la consulta del seu pare, substitucions en dispensaris de la Creu Roja i de las Hermanitas de los pobres, interinatges al Seguro Obligatorio de Enfermedad (SOE)... En l’entretant, s’especialitza en pediatria i puericultura (1964), medicina del treball (1965) i medicina esportiva (1969). Obté una plaça de pediatra del SOE a l’Ambulatorio de la Guineueta i, posteriorment, al de San Andrés, la qual combina amb les visites al seu despatx privat. Fins a la seva jubilació, mai abandona l’activitat clínica com a metge general i com a pediatre.

Danon destaca com a historiador de la medicina i responsable del fons històric del Laboratori Uriach. La seva faceta com a historiador de la medicina s’inicia, un cop acabada la carrera, amb una publicació sobre la història del Col·legi de Metges de Barcelona. Tanmateix, la seva maduresa com a historiador de la medicina no arriba fins al 1967, any en què defensa la seva tesi doctoral a la Universitat de Barcelona. La tesi, titulada 'El Hospital general de Santa Cruz de Barcelona: año 1401', es realitza a partir dels fons arxivístics de l’esmentat hospital, quan encara no estaven catalogats, i esdevé un dels punts de partida de la historiografia posterior sobre aquest centre hospitalari. En la seva formació com a historiador, hi juga un paper important Antoni Cardoner Planas (1902–1984). Josep Danon és el marmessor del seu fons documental, avui cedit a la Biblioteca de Catalunya.

Acabada la tesi, la seva recerca se centra en la documentació del Protomedicato i dels arxius notarials de Barcelona, rep el premi “Jordi Cases” del Col·legi de Notaris de Barcelona que fa possible la publicació de la seva 'Visió històrica de l'Hospital General de la Santa Creu de Barcelona' (1978) i de l’'Aportació a l'estudi social de la medicina a Catalunya 1768-1823' (1975). L’any 1979 és contractat com a ajudant de classes pràctiques a la Càtedra d’Història de la Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el titular de la qual és Felip Cid i Rafael (Barcelona 1930 – 2015). L’any 1980 esdevé adjunt interí, fins que el 1986 guanya una plaça de professor titular d’història de la ciència que ocupa fins a la seva jubilació.

A partir de 1969, Danon es fa càrrec del Centre de Documentació d’Història de la Medicina, promogut pel doctor Joan Uriach i Marsal (Barcelona 1929). Durant molts anys, Danon és l’editor de la revista Medicina i Història, que es publica des de 1964, i secretari del Premi Uriach d'Història de la Medicina, que va ser atorgat per primera vegada el 1970. Gràcies a la seva tasca, el Centre de Documentació es converteix en un referent nacional del seu sector, adquirint i catalogant un important fons de temes historicomèdics, inexistent fins aleshores al nostre país, el qual acaba conformant posteriorment l’actual biblioteca històrica de ciències de la salut.

Josep Danon és guardonat amb diversos premis nacionals i internacionals sobre història de la medicina. També és membre de la junta directiva de la Societat Española de Historia de la Medicina i és el secretari general i editor de les Actes del XXXVII Congrés Internacional d'Història de la Medicina que, l’any 1980, es va celebrar a Barcelona.