Un excel·lent cardiòleg barceloní
Biografia
Fill de l'enginyer Manuel Juncadella Robert i de Mercè de Ferrer de Sarriera, filla del Marquès de Puerto Nuevo, Enric Juncadella de Ferrer fa els estudis primaris i secundaris al Col·legi de Sant Lluís Gonzaga però es titula en batxillerat a l’Institut de Lleida. Tot seguit, inicia la carrera a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on, cursant el quart curs, guanya la plaça d’alumne intern per oposició a la càtedra del professor Ferrer Solevicens de l’Hospital Clínic, amb qui cursa l’assignatura de Patologia Mèdica. El 1932, obté la llicenciatura amb la qualificació de premi extraordinari.
Acabada la carrera, continua intern a la mateixa càtedra fins al 1934, moment en què se'n va a fer una estada de postgrau a París per aprofundir en el coneixement de la Tisiologia. Finalment, però, acaba especialitzant-se en Cardiologia sota el magisteri de Codina Altés a la Clínica Mèdica B de l’Hospital Clínic. Acabada la Guerra Civil, l'any 1940, es doctora a Madrid amb la tesi El volumen de sangre en las anemias, en las poliglobulias yen la insuficiencia cardíaca.
De tornada a Barcelona, Enric Juncadella continua a la mateixa Clínica Mèdica B que dirigeix Máxim Soriano i on hi exerceix professionalment fins al 1973. També, a la Clínica Mèdica B, guanya la plaça de professor adjunt de la càtedra, per concurs d’oposició el 1956. A partir del 1976 i fins a la seva jubilació l'any 1979, Enric Juncadella és director del Servei de Cardiologia de l’Hospital de la Creu Roja. Un cop jubilat, segueix treballant a la seva consulta privada fins als 90 anys.
Amb una notable capacitat per la docència, Enric Juncadella té un estol d’alumnes interns i de metges assistents que es formen amb ell. Com a deixeble destacat, s’ha d’esmentar el doctor Valentí Fuster, que d’estudiant anava a veure malalts cardíacs amb el doctor Juncadella. Bon clínic i semiòleg notable, descriu la hiperestèsia cutània a la quarta articulació condrocostal en la neurosi cardíaca que pren -en la literatura mèdica- l’epònim de Punt de Juncadella Ferrer. Membre corresponent per elecció de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des del 1946, és vicepresident de la Societat Catalana de Cardiologia i Angiologia els biennis 1956-1958 i 1962-1964. També, president de la Societat Catalana de Cardiologia l’any 1963, pronuncia nombroses conferències a les diverses entitats mèdiques de Barcelona alhora que, durant anys, organitza els cursos anuals d’Electrocardiologia i d’Urgències cardiològiques, el primer l’any 1974.
De personalitat molt senzilla i afable, són poques les persones que saben del seu títol de «Marquès de Puerto Nuevo», heretat del seu germà Manuel que mor sense descendència i del qual ell mai en presumeix. Aquest marquesat és un títol nobiliari espanyol creat pel rei Felip V el 8 de març de 1746 a favor de Josep Francesc d'Alòs i de Rius (Barcelona 1689 - ?), jurista i magistrat català partidari de Felip V durant la Guerra de Successió.
Casat amb Francisca García Blasco, un dels seus dos fills, Enric Juncadella Garcia segueix la tradició mèdica encetada per Enric Juncadella de Ferrer.
MBC
