Galeria de metges

Fill d’una família de simpaties republicanes, fa els primers estudis al Seminari de Tarragona, estudia Llatí, Retòrica i Matemàtiques a Reus fins al 1837 i Lògica a Tarragona fins al 1839 per fer després Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1846 i doctorar-se a Madrid l’any següent. El 1850, fa oposicions a metge del Cos de Metge de Banys, creat el 1816, i treu plaça al Balneari de Fiteró a Navarra, zona on té l’oportunitat de fer investigacions arqueològiques. Desprès, guanya oposicions a places d’altres balnearis a diferents indrets com a Alhama de Aragón, al malagueny de Carratraca o al barceloní de Caldes de Montbui fins que, finalment, se’n va al Balneari d’Archena a Múrcia des del 1887 fins a la seva mort.

Home molt culte i interessat en la política, Tomàs Lletget és membre del Partit Republicà, amic de personatges com Pi i Maragall o Salmerón, presidents de la Primera República, que malgrat les èpoques que resideix a d’altres llocs de la península, està molt vinculat a la vida cultural de Reus com ho demostra la seva participació en la redacció dels estatuts del Banc de Reus. És elegit president del Cercle de Lectura i exerceix el càrrec des del 1861 al 1867 impulsant diferents activitats educatives, vetllades científiques i literàries, conferències i exposicions Industrials, per fomentar l’amor a l’estudi dels seus conciutadans. Del 1868 al 1875, novament elegit, es destaca per una política d’increment del patrimoni bibliogràfic de l’entitat, estimulant les donacions altruistes dels socis i la subscripció a diversos diaris i publicacions periòdiques.

Publicista prolífic, Tomàs Lletget publica articles mèdics a la revista Independencia Mèdica, generalment amb el pseudònim de ‘’Damian’’, articles satírics a El Mosquito, articles polítics a La Redención del Pueblo, culturals a l’Eco del Centro de Lectura i articles de muntanya a l’Anuari de l’Associació Catalana d’Excursions. Participa activament en el Primer Congrés Catalanista del 1880 i és president de l’Ateneu Lliure durant el bienni 1881-1882. En aquest centre, hi pronuncia el discurs inaugural del curs 1879-80 que tracta sobre els seus pensaments personals i que, el 1888, aplega en el volum Tres problemas cosmológicos. També, mentre és director dels Banys de Caldes de Montbui, a l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, s’encarrega de fer el discurs inaugural del curs 1876 que es titula La luz y el calórico.

Un dels seus fills, Josep, esdevé diputat per Girona el 1899 i per Barcelona el 1903.