Galeria de metges

Cursa estudis primaris i continua batxillerat a l’Institut Balmes de Barcelona on es titula el 1947, el mateix any que inicia la carrera de Medicina a la Facultat de Barcelona per llicenciar-se el 1953. S’especialitza en Pediatria i assisteix a sessions clíniques al Departament de Pediatria de l’Hospital del Mar a Barcelona. Interessat per la Neonatologia, Antoni Gutiérrez obté una beca per fer estudis de postgrau a Hèlsinki amb el professor Ylppö.

A més d’interessar-se per la formació científica, conscient de la dictadura imperant a Catalunya i Espanya sota el règim franquista i molt implicat socialment, s’implica en activitats polítiques per intentar portar un sistema de govern més democràtic que, en principi, pot comptabilitzar amb l’exercici de la Pediatria. Aquesta implicació a favor de la democràcia li compota greus entrebancs en la seva dedicació a la Medicina i, progressivament, es veu obligat a abandonar-la per dedicar-se plenament a la lluita clandestina contra el franquisme.

Des del 1957, Antoni Gutiérrez, a qui tothom coneix com “El Guti”, s’afilia com a militant de base al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), un partit completament proscrit en aquells anys. A partir d’aquest moment, les detencions i les sancions seran una realitat constant en la vida d’Antoni Gutiérrez. Una de les darreres es produeix encara el 1974, un any abans de la mort del dictador, quan en una reunió clandestina a Sant Cugat del Vallès, se’l deté i se l’imposa una multa de 350.000 pessetes, més de dos mil euros actuals, que com que no la paga, ingressa a presó. Una de les situacions més dures, però, es produeix partir d’una detenció el 1962 perquè, aquest cop, és sotmès a un Consell de Guerra i –conseqüentment- jutjat per un tribunal militar, és condemnat a 8 anys de presó. Els tres primers anys, els passa al Penal de Burgos –un dels més durs del règim franquista–. La resta fins arribar a complir els 8 anys, queda en llibertat vigilada. S’ha de dir, però, que aquest judici devia haver-se considerat nul perquè un dels militars que forma part del Consell de Guerra, actua “...en usurpación de cargo...” en no ser llicenciat en Dret com exigia el codi Militar vigent. Malgrat això, aquesta anomalia jurídica, però, és obligat a complir la sentència dictada.

El 1967, Antoni Gutiérrez passa a formar part de la direcció del PSUC i es converteix en un dels principals impulsors de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, entitat que agrupava les diferents forces democràtiques i primer òrgan unitari de l’oposició de tot l’Estat espanyol. Hi participen capdavanters d’altres partits com Joan Raventós, Josep Benet, Andreu Abelló, Jordi Carbonell, Anton Canyelles i el mateix secretari general del PSUC, Gregorio López Raimundo. Des de la Coordinadora impulsen l’Assemblea de Catalunya a la qual s’adhereixen diferents moviments socials i sindicats clandestins. Aquesta és la raó per la qual, el 1973, El Guti és novament detingut i empresonat durant tres mesos més.

En el IV Congrés del PSUC que se celebra l’any 1977, substitueix en el càrrec al, fins llavors, secretari general Gregorio López Raimundo, que passa a ser president del partit. Antoni Gutiérrez exerceix el càrrec fins al 1981 perquè és destituït quan manifesta la seva posició “eurocomunista”. Un any després, recupera el càrrec fins al 1986.

Antoni Gutiérrez Díaz es presenta a les primeres eleccions espanyoles del postfranquisme de l’any 1977, resultat elegit diputat del Congrés de Diputats d’Espanya i és un dels experts membres de la comissió redactora de la Constitució Espanyola del 1978. L’any 1977, també ha estat nomenat conseller de la restituïda Generalitat de Catalunya que presideix provisionalment Josep Tarradellas fins a l’any 1980. El 1979, Antoni Gutiérrez és un dels membres redactors de l’Estatut de Sau. Després, des del 1980 al 1987, és diputat al Parlament de Catalunya i portantveu del PSUC. Entre 1987 i 1999, El Guti és eurodiputat i treballa tan intensament en la construcció europea que és elegit vicepresident del Parlament Europeu del 1994 al 1999.

El canvi d’ideologia leninista provoca l’abandonament de la denominació “comunista” del partit i la seva integració a les noves ideologies d’esquerres, provoquen la creació d’un nou grup polític: Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV). Inicialment, Antoni Gutiérrez és membre de la seva directiva fins al 1996, moment en què l’abandona per discrepàncies amb el nou president, Rafel Ribó. Dos anys després i fins al 2004, reingressa a la comissió política d’Iniciativa on, en els darrers anys, actua amb una certa llibertat de pensament, fent una tasca de sensibilització i pedagogia política allà on se’l reclama.

Durant un viatge a Galícia, a Santiago de Compostel·la on s’ha desplaçat per fer un parlament, Antoni Gutiérrez té una aturada cardiorespiratòria que li provoca danys irreversibles. Traslladat a Terrassa, mor el 6 d’octubre quan té 77 anys. Tres dies abans, el 3 d’octubre del 2006, El Guti és distingit amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya per la seva contribució a la política catalana i europea dels darrers anys. El guardó es lliura en un acte d’homenatge a títol pòstum, celebrat al Saló de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 10 de novembre de 2006. Pòstumament, l'Ajuntament de Premià de Mar li ret homenatge amb el nomenament de Fill Predilecte de la seva vila natal i, l'any 2018, l'Ajuntament de Barcelona dóna el seu nom a l'espigó que divideix les platges del Bogatell i la Mar Bella de Barcelona.