Fundador de la nefrologia a Espanya
Biografia
Fill de Cristóbal del Río i de Granada Pérez, neix a Astúries però es titula batxiller per l'Institut Sant Isidre de Madrid el 1994. Seguidament, comença a estudiar a la Facultat de Medicina de Barcelona on es licencia el 1951 per, tot seguit, entrar de metge al Servei de Medicina Interna d’Agustí Pedro Pons a l’Hospital Clínic de Barcelona. Aquí és on efectua els primers estudis sobre funcionalisme renal i introdueix la tècnica de la biòpsia renal percutània a Catalunya. El 1955, s’incorpora a l’Institut d’Urologia, recentment creat a l’Hospital de Sant Pau, impulsat per Antoni Puigvert Gorro amb qui, més endavant, Gerardo del Río serà un dels membres fundadors de la Fundació Puigvert.
El 1959, posa en marxa la Secció de Nefrologia de l'Institut que, sota la seva direcció, es converteix en el primer de la nova especialitat a l'Estat espanyol. L'any 1964, s'instal·len els primers ronyons artificials a la institució i, el 1967, crea el Servei de Nefrologia on comença el Programa d'Hemodiàlisi periòdica per a malalts renals crònics. És l’any 1966 quan anuncia el trasllat del seu consultori a l’Institut d’Urologia de la Fundació Puigvert on Gerardo del Río organitza aquest nou Servei de Nefrologia en unitats autònomes i manté la direcció fins al 1992, data de la seva jubilació. En aquests anys, el doctor del Río ha esdevingut membre del Patronat de la Fundació Puigvert i director de la revista Actas de l'Institut d'Urologia.Actas de l’Institut d’Urologia.
Tot i que no serà fins a l'any 1974 quan a Espanya es reconegui la Nefrologia com a una especialitat mèdica independent, el 1963, Gerardo del Río -juntament amb Jeroni Alsina, Antoni Caralps i Lluís Revert- funda la Societat Catalana de Nefrologia i és membre de la seva primera junta directiva. Un any més tard, el 1964, és membre fundador de la Societat Espanyola de Nefrologia (SEN), entitat on ocupa la vicepresidència durant dos mandats fins al 1968. Anys després, Gerardo del Río forma part del consell editorial de la revista Nefrología fundada per la SEN el 1981. Des de la Societat Espanyola és també fundador de l'Associació Espanyola per a la Lluita Contra les Malalties Renals (ALCER) i ell mateix és un dels encarregats d'elaborar els estatuts de fundació. Abans, el 1967, és elegit president del comitè organitzador del II Congrés Nacional de la SEN que se celebra a Barcelona.
Des del 1970, però, Gerardo del Río s’havia integrat a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professor encarregat a la càtedra de Patologia Mèdica per impartir classes de Patologia Renal, càrrec que manté fins a la seva jubilació i més enllà perquè, ja retirat, segueix l'activitat docent participant en els diferents cursos de postgrau que organitza la Fundació Puigvert. A més, és un àvid conferenciant i participa com a ponent en els diversos congressos de l'especialitat on el continuen convidant arreu del món.
El màxim interès de Gerardo del Río se centra en les infeccions urinàries, camp en què se'l considera una autoritat mundial. En la seva última etapa professional, forma part del Consell de Direcció Mèdica i té la presidència dels Comitès Tècnics d’Infeccions, de Farmàcia i d’Ètica.
Casat amb Araceli Faura Muñoz de Toro, amb qui tenen tres fills cap dedicat a la Medicina, Gerardo del Río és distingit en nombroses ocasions com amb la Medalla al Mèrit Civil d'Argentina, és Comanador de l'Orde de la Creu del Sud del Brasil, entre altres. A Espanya, el 1964, se li lliura l'Encomana de l'Orde Civil de Sanitat i, el 1973, la Gran Creu de la mateixa Orde. El 1966, la Generalitat de Catalunya li havia lliurat la Medalla President Macià i, pòstumament, en homenatge i com a premi als professionals destacats en Nefrologia, la Fundació Puigvert crea la Medalla Gerardo del Río Pérez.
MBC
