Galeria de metges

Llicenciat en medicina i cirurgia, el 1955, a la Facultat de Medicina a la Universitat de Barcelona (UB). El 1959, obté el grau acadèmic de doctor amb la qualificació d’excel·lent cum laude amb tesi doctoral “Consideraciones fisicas, estadisticas y biologicas en el tratamiento Röntgent del cáncer de cuello uterino” que va merèixer el Premi Extraordinari de Doctorat.

El 1957 es casa amb Catalina Carulla Turró filla del professor Vicenç Carulla Riera, un dels introductors de la radioteràpia a Espanya.

Entre 1961 i 1967 és metge ajudant a la Càtedra de Terapèutica Física de l’Hospital Clínic de Barcelona i a partir de 1968 fins al 1973 fa de professor adjunt a la mateixa càtedra amb el professor Mariano Badell Suriol.

Ripol fa una estada en el Christie Hospital & Holt Radium Institute de Manchester, on aprèn que les dues grans preocupacions de l’especialista de radioteràpia són la dosimetria i la protecció. Ajustar els tractaments al límit sense sobrepassar mai la dosi considerada òptima, ja que altrament poden derivar greus perjudicis a llarg termini. S’interessa, particularment, en l’exactitud de la dosimetria amb núclids radioactius naturals i artificials en les tècniques de teràpia superficial, teràpia intersticial i braquiteràpia ginecològica.

En paral·lel a la seva activitat hospitalària, obté el nomenament de metge especialista en electroradiologia per Seguro Obligatorio de Enfermedad (SOE), de 1967 a 1970. El 1971 és nomenat metge d’institució nosocomial i de serveis especials per l’Ajuntament de Barcelona i exerceix aquest càrrec al Servei de Radiologia i Medicina Física de l’Hospital de l’Esperança. Continua en el mateix servei quan l’hospital passa a dependre del recentment creat Institut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS), el 1983.

Ripol fa visites summament profitoses, a diversos centres oncològics de prestigi a Tolosa, Marsella, Montpeller i a la Universitat de Estrasburg, quan l’hospital adquireix un modern equip de mamografia. Tot plegat, li permet l’estudi físic, la pràctica del càlcul de les dosis i el coneixement directe dels avantatges de les radiacions de supervoltatge i de l’electroteràpia, a més veu en acció els nous acceleradors lineals que havien d’obrir una nova era en la pràctica de la radioteràpia.

El novembre de 1972, fa un viatge d’ampliació d’estudis a l’Institut Gustave Roussy a Villejuif a prop de París. Un centre pioner en tècniques noves de tractament, on observa el funcionament del betatró i queda impressionat per l’atenció individualitzada que es dona a cada pacient.

Ripol, al llarg de la seva carrera, participa amb comunicacions en congressos nacionals i internacionals; publica nombrosos treballs, no només de l’especialitat, relacionats amb la terapèutica dels pacients oncològics, sinó també amb l’organització assistencial, tant en l’àmbit hospitalari com en programes de salut. A part, també es dedica a la medicina del treball, durant anys fa revisions mèdiques anuals al servei mèdic de l’empresa Telefónica. Aquesta tasca assistencial li proporciona materials i experiències en el tractament físic de lesions diverses, fa comparació de dades i estudis estadístics que també publica.

El 1970 és escollit membre de la Reial Acadèmia Europea de Doctors i, el 1977 acadèmic corresponent per elecció de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.