Galeria de metges

Fill del poeta i dramaturg català Ramon Surinyach Senties i net de l’escriptor Ramon Surinyach i Badell. Estudia medicina a Barcelona i es llicencia el 1926. És escollit per formar part de la junta directiva de l’Associació Catalana d’Estudiants assignant-li les relacions exteriors pels seus coneixements d’anglès, francès i alemany.

S’interessa per l’al·lergologia des de l’any 1932. Fa una estada a Hannover amb el professor Westphal i a Madrid amb els professors Carlos Jiménez Diaz i Baldomero Sánchez-Cuenca. A la seva tornada a Barcelona el 1934 esdevé per oposició professor auxiliar a la Càtedra de Fisiopatologia i Propedèutica Clínica a l’Escola de Medicina de la Universitat de Barcelona que dirigeix el professor Joan Cuatrecasas, organitzant cursos per a postgraduats. Un d’ells és sobre al·lèrgia, sent el primer curs que es fa d’aquesta especialitat a la Universitat de Barcelona. Quan el professor Cuatrecasas marxa a l’exili a Bolívia, ell amb l’altre adjunt el doctor Josep Oriol es fan càrrec de la càtedra.

L’any 1938, és cridat a files amb l’exèrcit republicà i exerceix com a metge militar amb el grau de tinent de sanitat. Al final de la Guerra Civil acaba acompanyant els ferits que arriben per tren a l'estació de Portbou. Quan més tard arriba a Barcelona, és sotmès a un procediment judicial militar que es resol sense declaració de responsabilitats. De totes maneres pateix un procés de depuració que fa que no pugui ocupar cap càrrec en l’administració sanitària o en institucions públiques durant uns anys.

Posteriorment, fa de professor ajudant de classes pràctiques a la Càtedra de Patologia i Clínica Mèdica A del professor Agustí Pedro Pons, ocupant-se de les classes d’al·lergologia i de posar en marxa el dispensari d’al·lergologia.

L’any 1941 es crea el Servei d’Al·lèrgia LETI i n’esdevé director. Les sigles LETI corresponen a Labotari Experimental de Terepèutica Immunògena, laboratori creat entre altres l’any 1919 per Pere Domingo Sanjuan. El 1952 es doctora a la Universitat de Madrid amb la tesi “Fabismo y hemòlisis alimentaria en España”.

Forma part de la primera junta directiva de la Societat Espanyola d’Al·lergologia que es crea l’any 1948, i l’any següent dona la conferència de clausura del Primer Congrés Nacional d’Al·lergologia. És president de la societat des de l’any 1969 fins al 1972. El mateix 1969 és elegit president de la Societat Catalana de Biologia, succeint a Pere Domingo Sanjuan. Més tard, presidirà el European Institute for Allergy Research.

La producció científica del Dr. Surinyach és notable. Pública un gran nombre d’articles, relacionats la majoria amb el favisme i en l’estudi del pol·len al·lergènic, participant també en la creació d’un atles europeu del pol·len que causa determinades malalties al·lèrgiques. L’any 1990, poc abans de la seva mort publica un llibre autobiogràfic amb el títol: “Memòries. Joventut, medicina de guerra, medicina en pau”. Va morir l’any següent.

L’any 1984, l’actual Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (creada l’any 1977), li ret un homenatge, conjuntament amb altres tres al·lergòlegs, Javier Farrerons Co, Román Alemany Vall i Raimundo Frouchtman Rager considerats tots quatre “els pares” de l’al·lergologia a Catalunya.

Casat amb Francisca Giró Minguella té dos fills Albert i Jordi.