Biografia
Fill del mestre titular de Gandesa, comarca de Terra Alta, Joan Surós Cento i d’Emília Forns Puig, que tenen cinc fills, tots metges: Francesca Surós Forns -que és una de les primeres metgesses que han estudiat a la Universitat de Barcelona- Santino, Antonio i Eugeni, aquests darrers odontòlegs. Joan és un alumne brillant que es titula com a batxiller per l'Institut de Barcelona el 1924. Tot seguit, ingressa a la Facultat de Medicina de Barcelona i forma part d'una promoció mèdica en la qual tres estudiants obtenen el Premi Extraordinari de Llicenciatura del 1931, tres llicenciats que, temps a venir, seran un referent professional: Joan Surós, Pere Piulachs i Moisès Broggi.
Mentre fa la carrera el 1926, Joan Surós Forns és elegit alumne intern de la càtedra d’Anatomia de l’Hospital Clínic i, un any després, és intern pensionat a la Sala d’Homes que dirigeix Pedro i Pons amb qui s'especialitza com a metge de l’Aparell Digestiu i en Medicina Interna. Ja llicenciat, el 1932, guanya per oposició una de les places de Metge de Guàrdia de l’Hospital Clínic juntament amb els companys Pañella, Ripoll Torras, Caballé Pi, Ferrándiz Deuante, Jimeno Vidal, Pons Tortella i Usúa Moliné. Més endavant, Joan Surós esdevindrà cap de clínica de la càtedra de Patologia Mèdica d’Agustí Pedro i Pons de la Facultat de Medicina de Barcelona.
El mateix any 1932, Joan Surós Forns s’inicia com a conferenciant a l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i, uns mesos després, a la Clínica Mèdica A de l’Hospital Clínic, dicta una conferència conjunta amb els professors Agustí Pedro Pons i Lorenzo Gironés sobre La denominada atrofia subaguda del hígado. Poc abans, ha publicat el primer dels seus articles La hiperglucemia postinsulínica en clínica a la Revista Médica de Barcelona, al qual en seguiran altres als Anales de Medicina y Cirugía i a diferents revistes especialitzades nacionals i estrangeres. A més, Surós és autor del llibre Semiología y técnica exploratòria que es publica el 1953 amb gran èxit i es reedita diverses vegades. Per aquest treball, Surós és objecte del reconeixement i homenatge dels seus companys de la Clínica Mèdica. A més, participa en la redacció d'algun capítol del Tractat de Patologia Mèdica sota la direcció del professor Pedro Pons.
L’any 1934, s’inicia l’activitat docent de Joan Surós, participant com a professor d’un dels Cursets Monogràfics per a Estudiants i Metges sobre les Prácticas de laboratorio aplicadas a la gastroenterología, una experiència que amb diversitat temàtica i diferent durada repeteix periòdicament. Aquest any 1934, també, és nomenat professor auxiliar de càtedra a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Doctorat a Madrid amb la tesi Valor clínico de la reacción de Takata-Ara l’any 1935 i amb el títol d’Inspector Municipal de Sanitat, Joan Surós té consulta pròpia al pis principal del núm. 207 del carrer València des del 1933 fins al 1936, moment en què es trasllada al 75 de la Rambla Catalunya. A més, Joan Surós Forns fa gratuïtament de metge de les Germanes Clarisses del Convent de Pedralbes -durant més de 50 anys.
Profundament catòlic i membre de junta de la Germandat dels Sants Cosme i Damià, seu on imparteix diverses conferències, especialment en la dècada anys seixanta. Aquesta circumstància contribueix probablement en el fet que Joan Surós Forns no pateixi les represàlies franquistes en proclamar-se la Dictadura tot i haver estat tinent mèdic de l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil. Un cop acabada, continua exercint l’activitat mèdica i docent a l’Hospital Clínic de Barcelona alhora que manté la pràctica privada. A més, continua formant-se amb la seva assistència a diferents congressos com, el 1962, que viatja a Munic per assistir al VII Congrés Internacional de Medicina Interna o, el 1970, quan durant un viatge als EUA, visita diferents hospitals nord-americans.
Metge interessat pel malalt i profundament admirat per companys i deixebles, Joan Surós i Forns es casa amb Josefa Batlló Ibáñez amb qui tenen sis fills, dos d’ells són els metges Joan i Antoni Surós Batlló.
ASBa