Un dels primers i més destacats otorinolaringòlegs de Catalunya
Biografia
Llicenciat en Medicina a la Universitat de Barcelona l’any 1874, el 1970 havia estat nomenat alumne intern pensionat i forma part del grup d’estudiants fundadors del Laboratori el 1872, que es crea per superar l’ensenyament oficial, massa teòric i desproveït d’estudis de fisiologia experimental. En aquesta societat, Suñé hi fa experiments sobre l’acció fisiològica i terapèutica de la digital com de l’opi i la belladona i, també, sobre els efectes tòxics del fòsfor i l’arsènic.
Acabada la carrera es dedica a la Medicina General i obté una plaça com a metge de las Casas de Socorro de Barcelona, càrrec al que hi renuncia sis anys després. Aviat, s’interessa per les malalties de la oïda i adquireix prestigi en aquest camp. Lluís Suñé és el primer en exercir l’Otorinolaringologia (ORL) a Barcelona i, l’any 1890, li encarreguen la direcció del servei d’ ORL de l’ Hospital del Niño Dios, càrrec que conserva fins a la seva mort i es substituït pel doctor Bosch Ucelay.
Constituïda la Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, després de la fusió del Laboratori amb la Acadèmia, Lluís Suñé ostenta la presidència des del 1888 al 1891. L’any 1886, és elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i és nomenat secretari perpetuo a partir del 1887. El seu discurs d’ingrés es titula Higiene del espíritu. El 1898 en una sessió inaugural de l´Acadèmia, llegeix un altre discurs titulat La emoción, on manifesta la profunda relació entre l´esperit i el soma.
Fundador i redactor de les revistes Gaceta Médica Catalana i de Higiene para todos. El 1912, Suñé i Molist participa activament en la fundació de la Sociedad Española de Otorinolaringologia i en la seva publicació Revista de Laringología y Otología. Des del 1911, és el president de la Societat d’Otorinolaringologia barcelonesa. Home de prestigi internacional, Lluís Suñé i Molist té un retrat seu penjat a la Galeria de Savis Il·lustres de la Facultat de Medicina de Viena.
D’esperit artístic i de grans inquietuds, es distingeix com a violinista, pianista i com a remarcable literat, novel·lista i poeta. Quan Lluís Suñé és molt jove, amb el pseudònim d’Emilio Solà, publica tres novel·les adscrites al naturalisme de l’època que tenen força èxit: Misterios del Hospital, El poder de la voluntad i Dos amantes. La primera d’aquestes obres és una narració realista amb escenes hospitalàries entre malalts, estudiants i bojos. Dotat d´un humor molt característic, també, escriu articles festius i humanístics, com per exemple Consells als metges, molt elogiat per col·legues i amics.
Mor malalt de febre tifoide durant l’epidèmia que afecta a Barcelona el 1914. Al llarg de la seva vida, Lluís Suñé i Molist acumula nombroses distincions com la Medalla d’Or de la Real Acadèmia de Medicina (1875) o el Premi Garí de la Reial Acadèmia de Medicina (1877). També, nomenaments com la presidència honoraria del Segon Congrés Internacional de Tuberculosi i de la Junta de Defensa de la classe mèdica (1892).
La vocació per la Medicina de Lluís Suñé Molist és l’origen d’una nissaga de metges ininterrompuda fins a l’actualitat des dels seus fills Lluís Suñé Medan, otorinolaringòleg destacat com el pare, i Josep, deixeble d’Hermenegild Arruga que mor molt jove poc després d’acabar la carrera. Segueixen el nét Enric Suñé Moya, igualment especialista d’ORL, i el besnét Lluís Suñé Ysamat.
MBC
