Galeria de metges

Fill del metge Lluís Suñé Molist, estudia a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1903. L’any següent, es doctora a Madrid amb una tesi sobre Reflejos de origen nasal. Acabada la carrera, s'especialitza en Otorinolaringologia (ORL) al costat del seu pare i de Ricard Botey. A més, Lluís Suñé Medan fa estades a París i Berlín entre 1905 i 1906 alhora que exerceix a la seva consulta privada.

A partir del 1913, Suñé Medan és metge a l’Asil Toribio Duran i, l’any següent, ho és també dell 2n Dispensari per a la Lluita contra la Tuberculosi. El 1923, l’Institut d’Orientació Professional el nomena assistent del Laboratori Mèdic Alitropomètric juntament amb JM Lucena mentre que del Psicomètric, nomenen Soler-Dopff i Joan Ribas.

Cap al 1930, és professor auxiliar de la càtedra d’ORL que dirigeix el professor Ferran Casadesús a la Facultat de Medicina de Barcelona fins al 1938, moment que passa ser l’encarregat de la càtedra per vacant del titular. Més endavant, és metge auxiliar de l’Hospital Clínic, de la Casa de la Vila i del Sindicat Professional de Periodistes.

Suñé i Medan té una productivitat científica en forma d’articles i conferències notable. És secretari de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya i acadèmic numerari electe de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona des del 1921, quan ja té publicats més d’una cinquantena d’articles de la seva especialitat. Ingressa amb el discurs Los trastornos de la voz y la pronunciación. Importancia de estos conocimientos en higiene escolar. El 1926 i fins al 1935, és vicesecretari fins que esdevé secretari, càrrec que ocupa en perpetuïtat fins que és rellevat l'any 1963 per Bel·larmí Rodríguez Arias.

Són nombrosos els articles que publica a Annals de Medicina i a altres revistes mèdiques catalanes. Destaca la publicació del seu treball Els cossos estranys de les vies digestives i respiratòries a la col·lecció Monografies Mèdiques que dirigeix Jaume Aiguader. El 1931, esdevé tresorer de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Abans, el 1916, és un dels socis fundadors i és vicepresident de la Societat Catalana d’ORL, càrrec que repeteix durant el bienni 1958-59. També, és un dels fundadors de la Societat Espanyola d’ORL i nomenat soci honorari. És vicepresident de la Mutual Mèdica que presideix Manuel Corachan i membre molt actiu del Sindicat de Metges de Catalunya que presideix Josep Moll, amb qui forma part de La Xeringa, grup lúdic i reivindicatiu que es constitueix en els primers anys de la carrera i es manté –malgrat les baixes forçoses- ben entrada la dècada dels anys 1960.

Apassionat de la música de Wagner, el 1901 quan encara és estudiant, crea l’Associació Wagneriana juntament amb dos companys de facultat, els també xeringaires i més tard metges Josep M Ballvé i Amali Prim. Amb Lluís Suñé Medan, es reuneixen als Quatre Gats, fundat per ells mateixos el 1897. Poc més tard, s’hi afegeix el senyor Rafael Moragues, conegut popularment com Moraguetes. L’Associació es dedica a la difusió de la música wagneriana a Catalunya. Suñé Medan escriu sobre la història de l’entitat i d’altres aspectes musicals entre els que destaca La sordera de Beethoven y su genio musical.

La nissaga mèdica, iniciada per Lluís Suñé Molist, que continua el seu fill Lluís Suñé Medan, arriba fins a l’actualitat a través del nét Enric Suñé Moya (Barcelona 1913-2011) i del besnét Lluís Suñé Ysamat.