Galeria de metges

Fill de Domènec Ventalló Llobatera, farmacèutic industrial de la Mina Pública d’Aigües de Terrassa i alcalde l’any 1868, Josep després d’estudiar el batxillerat al Col·legi dels Pares Escolapis de Terrassa, comença la carrera de Medicina a Barcelona. El segons curs, però, es matricula a la Universitat de Granada on es llicencia i on inicia la seva trajectòria periodística amb col·laboracions als diaris locals com La Independencia, La Opinión, La Tribuna, La Provincia de Granada o El Mensajero Andaluz. Paral·lelament, envia els seus articles a les publicacions periòdiques catalanes professionals com Gaceta Médica de Cataluña i, també, a la premsa general com La Revista Tarrasense, El Eco de Tarrasa, La Publicidad, La Vanguardia i Diario de Barcelona.

El 1878, gran aficionat a l’escriptura i amb vocació d'historiador, amb només 23 anys, Josep Ventalló i Vintró publica el seu primer llibre històric: Tarrasa antigua y moderna. Més endavant, cal destacar Viaje a Sierra Nevada, opuscle del 1882 i el Viaje a Nueva Cataluña (Excursiones por Andalucia) del 1886, l’any que coincideix amb l’establiment del seu consultori mèdic al carrer Fontvella de Terrassa.

Inicialment, militant del Centre Català de Valentí Almirall, a partir del 1892, Josep Ventalló s’acosta al Partit Conservador (PC) on tindrà un gran protagonisme polític i es convertirà en un dels homes forts de la ciutat de Terrassa, molt ben relacionat amb els líders del partit a escala nacional com Cánovas, Silvela i Dato. Regidor pel PC fins a la seva mort, és nomenat alcalde de Terrassa el 1895, càrrec que manté fins al 1897 i torna a repetir mandat a l’alcaldia des del 1900 fins al 1901. Aquests anys, manté nombroses controvèrsies amb gent d’altres sectors polítics al seu propi diari La Comarca del Vallés. Molt interessat en el món periodístic, també, són publicacions de la seva propietat El Tarrasense i La Revista Terrasense, que ell mateix dirigeix. A més, és el president de l’Associació de Premsa de Terrassa. Persona de gran personalitat amb un caràcter fort i difícil -al marge de les discrepàncies polítiques- deu molts dels problemes que té amb alguns regidors i amb altres sectors del PC, a les seves enemistats personals.

Home preocupat pels més necessitats, no sols visita de franc els pobres sinó que és el fundador de la Junta d’Auxili, institució que socorre un gran nombre de famílies necessitades. L’any 1910, quan ocupa el càrrec de subdelegat de Medicina, Ventalló i Vintró es preocupa de les qüestions d’higiene de la població i, particularment, de la higiene de les llars dels obrers. El 1918, publica el seu treball Viviendas higiénicas para familias obreras. Els terrassencs coneixien el doctor Ventalló com “el pare dels pobres”.

Germà de Pere Antoni Ventalló i Vintró, poeta i autor teatral, conegut com Lo cantor d’Egara, i oncle del periodista Joaquim Ventalló i Verges, entre d’altres, traductor al català de Les aventures de Tintín, una escola de Terrassa duu el seu nom.

L’any 1958 l’Associació de Premsa de Terrassa sol·licita a l’Ajuntament que es dediqui un dels carrers de la vila al metge i periodista terrassenc mort el 1919. Anys després, una de les escoles de la vila de Terrassa pren el nom de Josep Ventalló i Vintró.