Galeria de metges

Fill de l’apotecari i jutge de pau del Prat de Llobregat Baldiri Guilera i la seva esposa Maria Molas. Lluís Gonçaga fa els primers estudis a l’escola municipal pratenca i el batxiller a l’Institut de Barcelona fins que, tot i que inicialment se sent atret pel Dret, ingressa a la Facultat de Medicina sota la influència i a expenses del seu germà Boi Guilera Molas, 20 anys més gran, reconegut obstetre, director de La Maternitat i president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques. L'any 1915, els dos, quan el petit és encara alumne intern pensionat per oposició, assisteixen els malalts afectats de tifus durant l’epidèmia que assota la seva vila.

Llicenciat el 1917 i amb una beca estatal d’ampliació d’estudis a Madrid, Lluís G. Guilera obté el premi extraordinari de doctorat amb la tesi 'Origen, información y evolución del folículo de Graaf' que presenta el 1920. Publicada l’any següent a les Monografias Calpe de Biología y Medicina, obté el Premi Ramon y Cajal. Més endavant, becat per la Fundació Pere Esquerdo, fa diferents estades a l’estranger, especialment a Alemanya on es forma en histologia. De tornada a Barcelona, s’estableix particularment al carrer Avinyó on obre un Laboratori d’Histologia i Anatomia Patològica amb Ricard Tiffon. Anys després, trasllada la seu a Consell de Cent, on té com a col·laborador Ricard Roca de Vinyals. A més, per oposició, exerceix com a metge numerari de l’Institut Municipal de Beneficència, destinat al Servei Especial d’Higiene de la Prostitució i a l’Hospital de la Magdalena per a la Lluita Antivenèria.

El 1924, per concurs, ascendeix a metge municipal supernumerari en unes oposicions que guanyen també Vicenç Carulla Riera, Vicenç Marqués Bertran i Santiago Dexeus Font. També ajudant d’Adolf Pujol Brull al Servei de Ginecologia de l’Hospital de Santa Creu, Lluís Guilera passa a treballar al Dispensari de Terapèutica Radiològica del mateix hospital, on s’organitza la primera compra de titani pel tractament del càncer amb Enric Ribas Ribas. El 1925, després d’una intensa campanya de captació de fons per adquirir més ràdium, viatja amb Pujol Brull a París i Brussel·les com a comissionats de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau per adquirir-lo. Se’ls hi afegeixen els doctors Tomàs Àngel Pinós Marsell i Jacint Vilardell Permanyer.

El matiex 1925 Lluís G. Guilera oposita a la Càtedra d’Histologia i Histoquímica de Saragossa, però no té èxit. Ha d’esperar fins al 1929 per guanyar l’oposició a la Càtedra d’Histologia, Tècnica Microgràfica i Anatomia Patològica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada, però no arriba a ocupar-la. Abans de començar el curs, se li concedeix l’excedència en el seu càrrec per continuar residint a Barcelona i assumir la direcció del Servei del Càncer al nou Pavelló del Sagrat Cor de l’Hospital de Sant Pau. Centre que, entre d’altres es dotarà amb un laboratori de diagnòstic oncològic i la primera bomba de cobalt de l’Estat espanyol -importada des de Japó amb el seu jove col·laborador Antoni Subias a finals de la dècada dels 1950. Punter en recerca biològica i en l’organització de cursos de formació, el centre s’esdevindrà de referència gràcies a les innovadores tècniques i a les infraestructures que promou Guilera, ja que sense la seva profunda formació en anatomia patològica i una notable iniciativa, els avenços implementats haurien estat impensables al país en aquell moment.

Soci de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, Lluís Guilera és, sense obviar el nombrosos cursos i conferències que imparteix, autor de diversos articles i publicacions entre les que destaca 'La Lluita contra el Càncer a Catalunya', una Monografia Mèdica de 1935, o 'Las enfermedades de la mama', editada per Salvat el 1955, entre d’altres.

Durant la Guerra Civil, Guilera roman a Barcelona amb la seva família i és a casa seva on amaga el ràdium de l’hospital, que ha substituït per una còpia de les agulles que ell mateix ha encarregat a un joier barcelonès. Poc abans que s’instauri el règim franquista, marxa a Madrid per optar al concurs a Càtedra d’Histologia i Anatomia Patològica però, malgrat el seu brillant historial i consumar una prova excel·lent, queda en segon lloc i no té opció a ocupar la plaça de Barcelona. De tornada, continua la seva tasca directiva a Sant Pau i la seva activitat particular al número 189 del carrer de Rosselló, que havia estat l’antiga Clínica de Manuel Corachan. Està a l'eixample fins al 1945 quan adquireix la Torre Bellesguard, obra d'Antoni Gaudí, per instal·lar una clínica oncològica, el laboratori i la pròpia vivenda familiar.

Metge poeta i pintor aquarel·lista, Lluís Gonçaga Guilera exhibeix les seves poesies als Jocs Florals i a les exposicions que organitzen els “Médicos Pintores”, certàmens en què més d’un cop en resulta premiat. Amant, també, de la pesca, té la seva pròpia barca de la qual gaudeix tots els estius amb la família a El Masnou fins a al seva jubilació. Ell mateix es detecta uns pòlips que degeneren en un tumor de bufeta que no aturen les múltiples intervencions que se li practiquen.

Casat amb Mercè Soler, Lluís G. Guilera Molas té sis fills, el més gran Lluís (1926-2011) dóna continuïtat a la nissaga mèdica com ho fa el seu nebot Lluís Guilera Vallhonrat (1916-1999). La tercera generació, també, ha donat un metge, el dermatòleg Josep Malvehhy Guilera.