Galeria de metges

Acabat el batxiller a l’Institut Maragall l’any 1943, inicia els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1950. Dos anys després, guanya la plaça de metge intern a l’Hospital Clínic on, ràpidament, s’encarrega d’organitzar el suport hemoteràpic en col·laboració amb la càtedra de Farmacologia que dirigeix Garcia Valdecasas. Se’n va a França per ampliar els seus coneixements amb els professors Pierre Cazal I Jean Pierre Soulier, consolidant-se definitivament el seu interès professional per l’Hemoteràpia i l’Hemostàsia.

La seva tasca com a responsable del suport hemoteràpic el converteix en una figura insubstituïble a l’Hospital Clínic dels anys 50. Ricard Aviat, Castillo s’interessa pels problemes de l’hemostàsia, camp científic i clínic que cultiva de forma brillantíssima durant tota la vida. Tot just acaba la carrera, ja estableix algunes tècniques per l’estudi de les malalties hemorràgiques al laboratori de la Clínica Mèdica C del professor Gibert Queraltó. Poc després, el 1959, amb l’encàrrec de crear un modern laboratori d’hemostàsia, s’integra al grup de Farreras Valentí que acaba de crear l’Escola d’Hematologia. El 1965, és nomenat cap del Servei d’Hemoteràpia i Hemostàsia de l’Hospital Clínic i el dirigirà més de 27 anys ininterrompudament. Ricardo Castillo és impulsor de la creació del Registre Espanyoll de Donants del Moll de l’Os (REDMO), que veu la llum l’any 1991 i, dos anys més tard, accepta la direcció del centre.

Membre de diferents societats de l’especialitat, és el delegat espanyol de l’Organització Europea d’Investigació sobre la Trombosi des del 1977, presideix l’Asociación Española de Hematología y Hemoterapia del 1981 al 1983 i és conseller de la Societat Internacional d’Hematologia fins al 1992.

Ricardo Castillo, professor agregat des del 1971, accedeix a la càtedra d’Hemoteràpia i Hemostàsia de la Facultat de Medicina de Barcelona l’any 1980 fins al 1991 quan és nomenat catedràtic emèrit de l’especialitat.

A més de ser autor o coautor d’alguns llibres i diversos articles, el professor Castillo destaca per la quantitat de tesis doctorals que dirigeix al llarg de la seva carrera. A la Universitat, la seva sensibilitat per la docència, el porten a assumir càrrecs de responsabilitat, entre d’altres, quan és elegit cap d’estudis entre els anys 1973 i 1974 o vicedegà des del 1979 al 1983. Igualment, quan forma part de la comissió encarregada de posar en marxa el nou pla dels Estudis de Medicina.

En reconeixement al mèrit científic i tecnològic, la Generalitat de Catalunya distingeix Ricardo Castillo Cofiño amb la medalla Narcís Monturiol del 1991. Dos anys després, el 1993, el torna a guardonar amb la Medalla Josep Trueta. Finalment, l’any 1998, és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya on ingressa pronunciant el discurs Hemorràgia i trombosi. Dos desequilibris oposats d’una mateixa fisiologia.