Galeria de metges

Empordanès de naixement, de Sant Feliu de Guíxols, on el seu pare Joan Mas Ministral és metge otorinolaringòleg, el qual va assistir a la creació del Sindicat de Metges de la província de Girona, el 1894. Mas Oliver estudia el batxillerat a Girona i el 1914 comença la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona. Es llicencia el 1921 amb premi extraordinari i, es queda a exercir a Barcelona, ciutat de la qual no es mourà. Metge de guàrdia per oposició a la secció de cirurgia de Facultat de Medicina de 1922 a 1926 i, metge ajudant de classes pràctiques de patologia quirúrgica. També és pensionat per la facultat per ampliar estudis a l’estranger, el 1923.

La seva primera feina és a l’Institut Ginecos, centre inaugurat el 1923, dedicat al diagnòstic i tractament de les malalties de les dones. Ginecos es converteix en una clínica polivalent el 1934, la Clínica Victoria. Actualment, l’espai que ocupava la clínica és el CAP Maragall, al Passeig Maragall.

El 1929 Mas Oliver guanya l’oposició a professor auxiliar de la Càtedra de Medicina del Treball de l’Escola Industrial. Publica un parell d’articles sobre aquest tema a la revista Ars Médica de la qual fou un dels fundadors. El seu interès per aquesta especialitat disminueix en favor de la cirurgia, de la qual ja havia treballat d’estudiant, quan va ser alumne intern de la Càtedra de Patologia Quirúrgica del professor Josep M. Bartrina i després.

En els seus primers anys de metge, en la dècada de 1920, participa amb altres companys en la creació del Sindicat de Metges de Catalunya. Durant les reunions preparatòries fa sentir la seva veu opinant amb criteri i formulant propostes que convencen la majoria, pel que aviat forma part de l’equip de dirigents i és nomenat secretari del sindicat en dues ocasions de 1927 a 1928 i de 1931 a 1932, sota la presidència de Josep Moll Gimferrer. Participa en la relació del sindicat amb el Col·legi de Metes de Barcelona, en la creació de la Cooperativa de Consum i la Caixa de Previsió i Crèdit i, és el president el comitè executiu que es crea per la construcció del nou edifici anomenat el “Casal del metge”, a partir de 1931.

Quan es convoquen les eleccions municipals de 1931, que acaben desencadenant amb la Segona República, Mas Oliver forma part de la candidatura d’Acció Catalana Republicana. Esquerra Republicana de Catalunya guanya per majoria i Mas Oliver no obté escó, però continua formant part del partit en l’àmbit de la sanitat i beneficència, juntament amb altres metges: el pediatre Santiago Vivancos, els psiquiatres Salvador Vives Casajuana i Emili Briansó i el clínic Tomàs Pumarola Julià. El febrer de 1936 encara és membre de la Junta General d’Acció Catalana Republicana.

Durant l’etapa de la República i la Guerra Civil, es dedica plenament al Sindicat de Metges. Durant la guerra és cap d’un dels serveis quirúrgics improvisats per atendre invàlids i mutilats. Acabada la guerra, el sindicat és abolit i Mas Oliver és depurat i absolt. Acaba el doctorat en medicina i fa de director de la Clínica del Pilar i del Centre Quirúrgic Municipal d’Urgències. S’incorpora al Colegio de Médicos de la Provincia de Barcelona, on, el 1964, ocupa dues presidències a la Sección de Accidentes de Trabajo i a la Comisión de Deontología y Censura Sanitaria.

En la dècada del setanta un grup de metges tracten de fer ressorgir el Sindicat de Metges, Mas Oliver col·labora ajudant amb la seva experiència com a secretari del sindicat. El nou sindicat legalitzat el 1978 s’anomena Sindicato de Mèdicos de Cataluña. El 1977, és nomenat president de la Federación de Sindicatos Médicos Libres, després la Confederacion Estatal de Sindicatos Médicos (CESM).

Quan es jubila, el 1970, ocupa el càrrec de president del Patronat de Beneficència de la Divisió Mèdica de la Banca Garriga Nogués, patronat creat per ajudar a les viudes i metges jubilats. I, finalment, és nomenat president honorífic de Consell de Deontologia del Col·legi de Metges de Barcelona.

Pere Mas Oliver té dos germans també metges Joan i Albert. Casat amb Josefina Solà Borràs tenen tres fills, dels quals Pere Mas Solà és també metge.