Galeria de metges

Fill dels gironins, Antònia i Eusebi, casat amb Dolors Mirandes de Begur, amb qui tindran nou fills, desplaçada la família a Barcelona, Joan Baptista Mas Casamada estudia batxillerat a l’Institut de la ciutat comtal i, després, entra a la Facultat de Medicina on obté la llicenciatura l’abril del 1899 amb vint-i-quatre anys. Es doctora a la Universitat Central de Madrid el 1903 amb la tesi Trayecto de las fibras pedunculares en el interior del hemisferio cerebral. Amplia estudis a l’estranger com a metge assistent a la Maternitat de París, a la Framenclínic de Munich amb el professor Döderlein i, també, a l’Institut Ortopèdic de Brecht.

Amb aquest bagatge -i a despit de la família- fa els seus primers passos professionals enrolant-se com a metge en el transatlàntic “Montserrat”. Després, a través de coneixences familiars, troba una destinació més segura a la població costanera de Begur on hi ha una vacant de Metge Titular. L’ocupa com a interí a mitjans del 1899 fins que, per la nova Instrucció de Sanitat establerta pel metge Cortezo, ministre d’Alfons XII, se li concedeix la plaça en propietat. El 1903, passa a formar part de la Secretaria de la Junta Local de Sanitat com a Inspector Municipal, càrrec que manté fins a l’any 1919. El 1941, reingressa per oposició al Cos de Metges Titulars a la plaça de Palafrugell on, el 1907, ja hi havia establert una consulta privada que manté fins que es jubila l’any 1952.

La vida professional del doctor Mas Casamada es veu influïda pels canvis en el reglament del Cos de Metges Titulars i pels avatars polítics però sempre es manté i defensa l’ordre en el seu Col·legi Professional col·laborant-hi en els moments difícils com en el 1934 quan és delegat de la Secció de Girona en constituir-se el Col·legi de Metges de Catalunya. Regidor i alcalde de Palafrugell del 1916 al 1917, al costat de la Mancomunitat de Catalunya. Més tard, és elegit diputat provincial per Girona durant la “dictablanda” del 1931, abans de la Segona República. . El 1932, integra la llista de candidats del Partit Catalanista Republicà de Girona per a les Eleccions al Parlament de Catalunya.

Un fet important a la vida del Dr. Mas va ser la seva participació en el salvament dels mariners que van sobreviure en el naufragi del buc de guerra italià “Palermo”. El buc va ser torpedinat a només 25 milles del cap de Sant Sebastià, el 2 de desembre de 1916, durant la Primera Guerra Mundial.

A Palafrugell, a més de fer de metge de capçalera i a la pràctica de l’Obstetrícia, Joan Baptista Mas i Casamada té una gran dedicació mèdica a diversos col·lectius: és metge de la Germandat “La Previsión Obrera”, metge d’assistència a accidents de les manufactures del suro de la població- Amstrong SA i Trefinos SL-, metge de l’Asil d’Avis Desemparats, membre dels Serveis Sanitaris durant la Guerra Civil a la colònia infantil de “la Playa de Fornells-Begur” que acull nens asilats del Front d’Aragó.

Promotor i delegat de la Creu Roja Espanyola a Palafrugell, Mas Casamada és, també, jutge de pau i metge forense de la població a més de ser fundador i metge de l’Escola Bressol, un projecte pioner iniciat el 1920 a la vila palafrugenca per acollir els fills dels obrers del suro.

El doctor Mas Casamada es retira definitivament a Barcelona deixant darrere seu una dilatada carrera però amb dificultats per obtenir la justa compensació de jubilació pels convulsos primers anys de metge titular que no li són reconeguts. Un desgraciat atropellament li sega la vida a vuitanta-tres anys estant amb plena salut. El 2004, l’Ajuntament de Palafrugell dóna el seu nom a una plaça en reconeixement als serveis que ha donat a la població.