Galeria de metges

Neix a Barcelona al sí d'una família menestral, estudia Medicina i acaba la carrera el 1880 amb només dinous anys. S'especialitza en Psiquiatria i ingressa com a metge resident a l'Institut Frenopàtic de les Corts, que dirigeix del 1909 al 1915. Presideix la Societat de Psiquiatria i Neurologia. Escriu articles mèdics amb plantejaments innovadors a la seva època i sempre defensant l'acció social de la medicina. És un dels promotors del 1r Congrés de Metges de Llengua Catalana. Quan es constitueix la Mancomunitat de Catalunya, Prat de la Riba li encarrega la planificació de l’assistència dels malalts mentals de Catalunya.

En el terreny polític, de ben jove, influït per Valentí Almirall, adquireix una visió catalanista liberal. Més tard, és cofundador i president de la Joventut Federalista de Catalunya, que adopta una posició radicalment nacionalista. Després, del 1903 al 1906, presideix la Unió Catalanista, a la que intenta orientar cap a l’esquerra fins que en un breu període, de 1914-1917, aconsegueix convertir-la en un partit obertament independentista i socialista alhora. La seva tasca es centra en la conscienciació social i popular de les masses. La idea de Martí i Julià era fer del catalanisme un moviment popular i que les seves idees penetressin en la gent treballadora.

Domènec Martí gaudeix d'una gran autoritat moral tot i que combinada amb una escassa eficàcia política. El seu nacionalisme d’esquerres, radical i socialista no acaba d’obtenir el ressò esperat ni es tradueix en forma de partit polític. Però, sí és la base de l'ideari d'homes de la talla del mateix president Macià o d’en Serra i Moret i es constitueix en un referent ideològic de gran magnitud i importància per al separatisme i nacionalisme d'esquerres dels anys 20 i 30.

Martí i Julià col·labora assíduament en diverses publicacions catalanes, com La Renaixença, òrgan d’Unió Catalanista, La Pàtria, La Nació, Catalunya, Joventut, La Tralla, Metralla i El Poble Català. En els seus escrits, reflecteix la seva concepció de la llibertat de Catalunya unida a la justícia, l’equitat i la igualtat.

Visceralment antiracista i antiimperialista, Domènec Martí acusa la civilització occidental de més barbarisme i egoisme que qualsevol altra societat. Defensa l'internacionalisme tot i que només el creu possible si aconsegueix que el nacionalisme reivindicatiu i el socialisme vagin plegats per propugnar l'alliberament social i el nacional alhora. Martí i Julià és converteix en referent obligat dels joves catalanistes que, posteriorment, ingressen a Estat Català o Nosaltres Sols!

L'any 1915, es veu obligat a dimitir coma president d’Unió Catalanista en no poder convertir l'entitat en un partit polític. A més, d'aquesta frustració, la seva vida humil –vivia en una severa pobresa- i els problemes de salut, accentuació de la seva ceguesa, duen el doctor Martí i Julià a la desmoralització i, finalment, a la mort amb només 57 anys.

L’any 1936, l’Ajuntament de Barcelona li dedica una escultura de Josep Dunyach. Es tracta de la figura d’una dona que es manté al seu lloc ininterrompudament malgrat la dictadura franquista tot i que sense la placa dedicada i el seu bust gravat. Són nombrosos els pobles i ciutats de Catalunya que donen el nom del doctor Martí i Julià, com tothom l’anomenava. També, el Manicomi de Salt porta el seu nom. A més, cada any, l’Institut d’Estudis Catalans lliura el Premi Doctor Martí i Julià.