Galeria de metges

Va néixer al Masnou el 7 d’agost de 1869, fill de Josep Isern i Maristany, capità de marina mercant i exalcalde de la vila, i de Maria Hombravella i Oliver. Era germà, entre d’altres, de la seva bessona Maria, qui es casà amb el reconegut cirurgià Enric Ribas i Ribas. Aquesta família de sòlida formació i compromís cívic influí sens dubte en la trajectòria posterior del jove Jaume.

Obtingué el batxillerat a Barcelona l’any 1886. El seu esperit aplicat el portà a cursar inicialment farmàcia, llicenciant-se amb premi extraordinari el 1892. Dos anys més tard, el 1894, aconseguí el títol de llicenciat en medicina i, el 1895 es doctorar amb al tesi “Diagnóstico general de la grippe ó influenza y de sus principales formas clínicas”. Durant els anys d’estudiant, ja mostrava un viu interès per la identitat i la cultura catalana: fou vicepresident de la Secció de Medicina del Centre Escolar Catalanista durant el curs 1889-1890, i aviat s’implicà en la Lliga Catalana i, posteriorment, a la Unió Catalanista, com a delegat a l’Hospitalet.

Començà exercint la medicina com a metge de bord en una línia de vapors entre Catalunya i els Estats Units, i després com a metge titular als pobles prioratins de Gratallops i Porrera, on conegué la seva futura esposa, Maria Rabascall i Aguiló.

El 1899 s’establí definitivament a l’Hospitalet de Llobregat, on desenvolupà una extensa i influent tasca mèdica i cívica. Fou nomenat metge titular, inspector de sanitat i, més endavant, degà del cos mèdic municipal. Instal·lat al barri del centre, hi obrí també la seva consulta privada.

Compromès amb la millora social i la promoció de la cultura catalana, Isern presidí la comissió organitzadora del Foment Autonomista de l’Hospitalet, entitat que legalitzà l’any 1906 amb uns estatuts que defensaven l’autonomia de Catalunya i l’impuls de la cultura local. Aquesta entitat fou responsable de la creació de les Escoles Catalanes Dr. Robert (1906–1936). Per divergències ideològiques s’acabà desvinculant de l’entitat. Malgrat això, l’empenta social d’Isern no s’aturà: el 4 d’abril de 1916, sota l’alcaldia de Josep Rius, fundà la delegació local de l’Obra dels Homenatges a la Vellesa, per promoure el respecte i la dignificació de la gent gran.

En l’àmbit cultural i catalanista, participà com a congressista al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906), i presidí la delegació de l’entitat catalanista “Palestra” a l’Hospitalet des de la seva fundació el 1930. Aquell mateix any encarregà la construcció del seu domicili i consultori, un edifici d’estil racionalista que s’anomenà Xalet Ysern. Fou col·laborador habitual del periòdic L’Espill, amb articles de caire mèdic, científic i cultural.

La seva actuació com a metge fou també significativa durant els convulsos dies del 6 d’octubre de 1934, quan atengué ferits al Cinema Oliveras. Aquest fet li comportà algunes dificultats polítiques, essent acusat de col·laborar amb els fets.

Pare d’una família extensa i compromesa amb la cultura i el país, tingué vuit fills, dels quals va ser metge Jaume Isern Rabascall, exiliat a Caracas durant la Guerra Civil.

Fou jubilat per l’Ajuntament de l’Hospitalet en assolir l’edat reglamentària, als 66 anys. Morí l’1 de maig de 1936, poc abans de l’esclat de la Guerra Civil. El seu enterrament esdevingué una multitudinària manifestació de dol i reconeixement, amb presència d’autoritats, familiars, amics i representants dels diversos centres polítics, culturals i científics als quals havia estat vinculat.