Biografia
Fill d’una família de botiguers que, a causa dels desplaçaments de la seva família per raons de la feina del pare amb qui passa temporades a Tremp, Balaguer i Tàrrega, fa els estudis de batxillerat entre Lleida i Igualada on és publicament conegut com un alumne molt brillant. En esclatar la Guerra Civil només té quinze anys, però el mobilitzen l'any 1938, quan compleix els disset anys i forma part de la Lleva del Biberó. Un cop acabada la guerra, el desmobilitzen, però ha de fer el servei militar amb el règim franquista i no es pot llicenciar fins al 1944. Durant aquest període pot acabar el batxiller i obtenir el títol a l’Institut Ausiàs March de Barcelona.
Seguidament, Pompeu Cotonat es matricula a la facultat de ciències amb la intenció d’estudiar ciències exactes, però abandona la carrera al cap de dos cursos per ingressar a la facultat de medicina. Mentre és estudiant, practica a la Clínica Figuerola de Barcelona on ajuda als oftalmòlegs. S’ocupa de graduar la vista i d’assistir a les operacions de cataractes. Té l’aspiració de fer-se oftalmòleg, però el director de la clínica li assigna la funció d’anestesista, perquè no tenen cap especialista en aquest lloc. Un cop llicenciat en medicina i cirurgia el 1955, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau l'accepta per fer una estada d’especialització al Servei d’Anestesiologia que dirigeix José Miguel. Posteriorment, el 1958, completa la formació com anestesiòleg amb una estada de sis mesos a l’Hospital Fredericksberg de Copenhaguen a Dinamarca.
Mentre que Pompeu Cotonat es dedica a l’anestesiologia als matins, a les tardes, exerceix de metge de medicina general en un Ambulatori de l’Institut Nacional de Previsió al Poble Nou de Barcelona.
El 1961, s’allista a l’Operació de les Nacions Unides al Congo (ONUC) per fer de metge a aquest país africà que acaba de guanyar la independència de Bèlgica i s’hi està fins al 1964, just el moment en què es retiren els cascos blaus i els cooperants perden la seguretat. Durant aquests anys que passa al Congo, Cotonat fa d’anestesiòleg però, també, fa d’oftalmòleg perquè es troba amb un gabinet molt ben equipat d’instruments d’oftalmologia que havien abandonat els belgues. Més endavant, els anys 1972 i 1975, fa sengles estades a Angola i Libèria, impartint cursos de formació en anestesiologia als nadius.
A la tornada de la seva primera estada a l’Àfrica, Cotonat guanya un concurs per fer d’anestesista a l’Institut Municipal de Maternologia al Campus de la Maternitat de Barcelona i també obté una plaça de metge generalista a la Seguretat Social. Després, quan l’Institut Municipal de Maternologia tanca, es trasllada a l’Hospital de l’Esperança de Barcelona on s’hi està fins a la jubilació l’any 1986 quan ha complert 66 anys.
Un cop jubilat, Cotonat torna a Igualada i es vincula al món associatiu de l’Anoia. A partir del 2001, inicia una etapa d’articulista de la revista comarcal L’Enllaç on, periòdicament, hi escriu la columna 'Dijous, nous temes' que tracta diferents temes d’actualitat. Abans, però, ja publicat alguns escrits a altres revistes comarcals com són Igualada i Vida. A més, la seva signatura és habitual en nombrosos articles d'opinió que publica a cartes dels lectors de La Vanguardia o El Periódico. Si més no, el seu retorn a casa l'aprofita per ordenar els seus records, inicialment els africans, que titula 'Congo, guerra, riquesa i misèria' i es publiquen el 2009. Ja el 2014, però, apareix la seva darrera obra autobiogràfica amb el títol de 'Peius Cotonat' que s'edita en tres volums: 'La guerra i inicis de la medicina. Inicis (1920-1959)', 'Perfils equatorians. Un metge a l'Àfrica (1959-1964)' i 'Maduresa i nous horitzons. Memòries (1964-2013)'.
L’experiència a l’Àfrica del doctor Pompeu Cotonat -més conegut com a Peius- ha estat novel·lada per l’escriptor albaceteny José Luís Caballero a 'Nzere Kongo, Viaje a la cuna del mal', novel·la que publica Átropos el 2016 a manera d’amalgama entre aventura i thriller que té com a protagonista César Boronat, alter ego que s'uneix a la missió de les Nacions Unides al Congo on fa tasques d'anestesista però es topa amb una sèrie d'assassinats per encobrir una conspiració.
A parer d’alguns dels seus conciutadans, celebrant el seu retorn a la seva vila natal quan es jubila, es diu que “l’home que escrivia per aprendre i no per ensenyar, Pompeu Cotonat és una de les persones més singulars que ha donat Igualada en els últims temps” i es lamenta que “amb dificultat per desplaçar-se, aquest podria ser un dels motius pels quals no freqüenta la vida cultural igualadina”.
MBC