Biografia
Cursa l’ensenyament primari i el batxillerat als Escolapis de Sabadell fins al 1962 que ingressa a la Facultat de Medicina de Barcelona per llicenciar-se el 1969, doctorant-se a la mateixa Universitat l’any 1978 amb la tesi Glutamato Dehidrogenasa y Gamma-glutaml-transpeptidasa en neoplàsia y otros procesos. Mentre fa la carrera, Joan Costa Roma és alumne intern amb el professor Balcells a la càtedra de Patologia Clínica de l’Hospital Clínic de Barcelona. Quan l’acaba, és metge de guàrdia fins al 1970.
En aquesta mateixa data, Joan Costa obté el títol de diplomat en Sanitat per l’Escola Nacional de Sanitat a la vegada que ha estat elegit membre de la Junta Comarcal de Sabadell del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, ocupant la secretaria del 1976 al 1982. És el moment que entra com a metge resident de Medicina Interna a l’Hospital Clínic de Barcelona tenint de mestre Joan Vivancos i amb qui acaba l’especialitat el 1972. L’any 1977, és nomenat cap de Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Sant Llàtzer de Terrassa i, un any després, esdevé professor associat de Patologia i Clínica Mèdiques a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
President de la Societat Catalana de Medicina Interna entre 1980 i 1984, organitza el primer i el segon Congrés Català de Medicina Interna. Durant aquests anys, Costa Roma participa a diversos fòrums sobre la Reforma Sanitària de Catalunya. Al mateix temps, es converteix en un dels líders de la Medicina Interna que s’està desenvolupant als hospitals comarcals i en referent d’un nou model de gestió sanitària pública integrada que implica la coordinació entre l’assistència primària, l’hospitalària i la sociosanitària, sistema que ell mateix pot aplicar a una part de la població de Terrassa.
Director mèdic de l’Hospital de Sant Llàtzer de Terrassa el 1983, l’any següent, és nomenat director gerent, càrrec que li permet aconseguir el trasllat, amb la col·laboració del regidor de Salut de l’Ajuntament de Terrassa, Josep Corominas Busqueta, del centre al nou Hospital de la Mancomunitat de Sabadell – Terrassa, que es denominarà ‘’Hospital de Terrassa’’ i que, més endavant, s’amplia amb la posta en marxa de la Unitat Penitenciària Hospitalària en un pavelló annex a l’Hospital. Novament, esdevenint-se en un model innovador en el camp de l’atenció sanitària als presos.
Amb la nominació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992, Joan Costa Roma rep l’encàrrec d’organitzar una part de l’atenció sanitària de les Olimpíades, encàrrec que materialitza un nou èxit del seu pragmatisme i de la seva capacitat de gestionar amb eficiència i eficàcia qualsevol repte sanitari que se li planteja. Amb ocasió dels Jocs, Costa influeix en la i la incorporació del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès, dins del Consorci Sanitari de Terrassa.
Malauradament, la pèrdua d’un fill en un accident de tràfic desencadena l’estrès que el porta a patir un infart agut de miocardi que sega sobtadament una vida plena de valors i de servei a la medicina i a la societat. L’any 1998, el Consorci Sanitari de Terrassa constitueix la Fundació Joan Costa Roma, institució privada sense ànim de lucre, creada a proposta dels seus col·laboradors més immediats. Mesos després, el desembre de 1998, a l’Hospital de Terrassa té lloc un doble acte d’homenatge que inicia la seva vídua amb el descobriment de la placa que dóna el nom de Joan Costa i Roma a la sala d’actes de l’Hospital. Tot seguit, després de recordar la persona, el metge i les seves aportacions a la sanitat pública, es lliura el I Premi Dr. Joan Costa i Roma.
JSP