Galeria de metges

Fill d’un metge militar molt distingit, Manuel Codorniu i Ferreres, director general del Cos de Sanitat Militar i Diputat a les Corts Constituents de 1854, descendent del cuentista Fèlix Maria Samaniego. Antoni Codorniu passa els primers anys d’infància a Mèxic on el pare viu exiliat per raons polítiques fins al 1827, quan la família embarca cap Europa. Del 1827 al 1829, viuen a Bordeus on Antoni fa els estudis primaris.

De tornada a Madrid, el 1829, Antoni Cordorniu pot fer el batxillerat i l’acaba als 15 anys. Després, passa a fer la carrera de Medicina al Reial Col·legi de San Carlos de Madrid (1832-1838). Mentre fa el 4rt curs, ingressa com a practicant de l’exèrcit del nord a la Guerra Carlina. Dos anys més tard, el 1838 quan ja és llicenciat, continua en campanya com ajudant de Cirurgia. Acabada la guerra i distingit amb la Creu de Cavaller d’Isabel la Catòlica, segueix a l’exèrcit a les ordres del general Espartero i participa en quatre accions militars. Nomenat metge de l’Hospital Militar de Madrid, li asignen la funció de redactor del Boletín de Medicina, Cirugía y Farmacia.

El 1843, Codorniu i Nieto de Samaniego rep el títol de doctor i el destinen a Filipines com cap de Sanitat Militar de les illes. Embarca cap a Manila el 1844 on s’hi està 12 anys afrontant els greus problemes sanitaris de la regió com les epidèmies de còlera i verola. Aquestes experiències li permeten escriure la seva afamada Topografía Médica de las Islas Filipinas, dedicada al seu pare i per la qual li concedeixen la Creu d’ Emulació Científica. A Filipines, participa com a vocal de la Junta Superior de Sanitat i de la Junta Central de Vacunes, redacta el reglament per l’exercici de la Medicina a les illes, dirigeix el servei sanitari dels ports de Manila i Cavite, redacta informes per les millores que reclama aquell país i, entre d’altres, forma part de la comissió encarregada de proposar la creació d’una Facultat de Medicina a Manila. El 1857, Codorniu participa en una expedició a Joló, una illa del sud-oest de Filipines on es fa un tractat de pau amb el soldà de l’illa, rebent una altra creu que concedeixen a tots els expedicionaris.

Estant a Manila, coneix a la seva futura esposa, Ana de la Matta i Garcia Presno, filla de l‘afamat mariner Juan M de la Matta, que ha acompanyat el contraalmirall espanyol Casto Mendez Nuñez (1824 – 1869) en les seves expedicions a l’Asia per dirigir vàries campanyes militars a Filipines. Té una filla, Júlia Codorniu (1854-1906), coneguda com escriptora amb el sobrenom de Baronessa de Argeniere, afamada poetessa, traductora i periodista.

A Manila, dirigeix el periòdic La Estrella on escriu articles de divulgació mèdica i altres de temàtica general. Alguns anys desprès de la seva tornada a Espanya el 1957, Antoni Codorniu segueix a l’exèrcit amb un notable prestigi. És traductor de diversos llibres de medicina francesos i es jubila el 1962. Dos anys després, és elegit membre de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina on ingressa amb el discurs En el estado actual de la ciencia, ¿cuál es la mejor doctrina acerca de la causa esencial de las enfermedades conocidas con el nombre de calenturas, principalmente de la tifoidea?. Ja retirat de l’exèrcit, se li concedeix el càrrec d’ Inspector Médico en recompensa pels serveis prestats.