Galeria de metges

Fill de Cosme Rofes Ciurana i de Josefa Cabré, una família de pagesos benestants, renuncia a l’herència a favor del seu germà per l’afany de prosperar en coneixements que ja té de ben petit. Fets els primers estudis al Baix Camp, el batxillerat el fa a l’Institut de Tarragona on obté el títol de batxiller l’any 1906. Tot seguit, ingressa a l’Escola Superior d’Indústries de Terrassa on ja el primer any es troba entre els alumnes premiats. Tot i que des del 1908, ja imparteix algunes classes de Física i Química, del 1910 al 1912, es forma com a mestre a l’Escola Normal de Barcelona, depenent de la Mancomunitat de Catalunya, on més endavant dóna classes de Ciències Naturals. Membre del moviment d’innovació pedagògica Batec, impulsor de la coeducació i de la incineració de cadàvers, al mateix temps que estudia Magisteri, fa la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1914.

Després d’haver estat metge assistent del Servei de Cirurgia Infantil de l’Hospital de la Santa Creu i d’haver fet una estada als Hospitals de París i Berlín l’any 1915, Cosme Rofes Cabré fa de metge titular a Belianes, a la comarca de l’Urgell. Després, s’estableix professionalment a Montgat on exerceix com a metge privat a la consulta que obre al carrer Sant Jordi número 60 alhora que, ocasionalment, és suplent dels metges titulars. A més, té una consulta de Medicina General al 4t pis del número 6 de la Rambla dels Estudis de Barcelona. L’any 1933, és nomenat Inspector Municipal de Sanitat de Montgat i, el 1936, esdevé Metge d’Assistència Pública Domiciliària de la mateixa població, càrrec que només exerceix dos anys perquè s’exilia a Suïssa el 1938.

A principis dels anys vint, Cosme Rofes col·labora al Laboratori de Psicologia -creat per la Mancomunitat de Catalunya el 1918 i liderat pel psicòleg belga Georges Dwelshauvers- on també hi treballa Emili Mira.

Militant de la Unió Socialista de Catalunya (USC) des del 1923, any de la seva fundació per Manuel Serra Moret, Joan Comorera i Rafael de Campalans, el doctor Rofes és membre de la primera junta directiva de la secció de cultura de la USC, de la qual també en forma part Emili Mira. Del 1923 al 1936, Rofes publica alguns escrits a la revista Ideari, Justicia Social i a Heliofilia l’any 1934. En aquestes publicacions posa en evidència l’obsessió que té per estendre l’educació i la cultura a totes les capes socials. L’any 1934, arran la revolta que es produeix a Astúries, passa a militar a la Confederació Nacional de Treballadors (CNT).

Home amb gran prestigi intel·lectual a Barcelona, de pensament esquerrà i naturista, Cosme Rofes és un assidu conferenciant a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. És professor a l’Escola naturista Damón de Vallcarca a més de ser-ho de Fisiologia i Higiene a l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya. És també habitual orador als sindicats obrers on imparteix diverses xerrades de caràcter divulgatiu així com cursos d’educació sexual a l’Ateneu Obrer Martinenc, d’higiene individual i col·lectiva a l’Ateneu Sindicalista o de Física i Química a l’Ateneo Polytechnicum de Barcelona.

El 1936, en representació de la CNT, el doctor Rofes és nomenat membre del Consell d’Economia de Catalunya, organisme de la Generalitat presidit pel conseller d’Economia Lluís Prunés, del qual esdevé president de la Comissió de Sanitat. Aquest mateix any, Rofes declina ser titular del Ministeri de Sanitat i Assistència Social que acaba ocupant Federica Montseny.

En plena Guerra Civil, l’any 1938, Cosme Rofes va a Suïssa com a delegat de la CNT per recol·lectar fons i defensar la República, arribant inclús a intervenir al Parlament suís. Com que mentre és a Suïssa es produeix l’enfonsament de l’exèrcit republicà al front de l’Ebre, decideix quedar-se al país helvètic. Més tard, exerceix de psiquiatre a l’Hospital de Kilchberg de Zurich. Vidu des del 1961, es casa amb una infermera del centre psiquiàtric de Reinhau on treballa. A partir del 1970, Cosme Rofes Cabré viu a Alemanya d’on era nadiua la seva segona esposa i on mor a 85 anys. A Espanya, acabada la Guerra Civil, va ser depurat -en absència- pel Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme.

A l’exili, Cosme Rofes manté l’amistat que ja tenia abans amb Pau Casals, Josep Tarradellas, Ventura Gassol i molts altres republicans exiliats amb qui no deixa d’escriure’s. L’any 1980, l’Ajuntament de Montgat posa el nom del doctor Cosme Rofes al centre cultural i recreatiu de la vila, que havia estat fundat per ell l’any 1931 amb el nom Biblioteca Popular. Rofes havia presidit la seva junta directiva fins que partí a l’exili.