Galeria de metges

Als tretze anys, l´any 1939, en plena post guerra es trasllada a Madrid on estudia -atret pels antecedents familiars perquè el pare és metge de família i un oncle és un reconegut ginecòleg madrileny- la carrera de Medicina i es llicencia per la Universitat Complutense de Madrid el 1951. Premi extraordinari fi de carrera, González Merlo culmina el doctorat a la mateixa Universitat l’any 1955 amb la lectura de la tesi Estudio de la función suprarrenal en el embarazo y en el parto mediante el test de Thorn, qualificada d'Excel·lent cum laude.

Des de bon principi, González Merlo adquireix una sòlida formació assistencial i acadèmica al costat del professor José Botella Llusiá (Madrid, 18/03/1912-Toledo, 05/10/2002) alhora que, primer, treballa a la Casa de Maternitat de la Diputació Provincial de Madrid fins al 1969 i, a partir d’aquest moment, al Departament d´Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Molt abans, però, becat pel CSIC, González Merlo fa una estada d’ampliació d’estudis a Heidelberg, Hamburg i Bremen, centres alemanys on s’especialitza en Anatomia Patològica en Ginecologia i en Càncer Genital. De tornada a Madrid, és nomenat metge de la Maternitat Provincial de Madrid i, més endavant, esdevé cap clínic i professor adjunt d´Obstetrícia i Ginecologia de la Facultat de Medicina de Madrid, càrrec que ocupa fins a l´any 1969, moment en què es trasllada definitivament a Barcelona perquè acaba de guanyar la càtedra de la seva especialitat a la Facultat de Medicina catalana. Simultàniament, és nomenat director del Departament d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, càrrec que exercirà fins al Setembre del 1991. González Merlo és, a més, director de l´Escola de Llevadores i de l´Escola Professional d´Obstetrícia i Ginecologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

President de la Comissió Nacional de Docència de l´Obstetrícia i Ginecologia, González Merlo és membre d´honor de diverses societats científiques com, entre elles, de l’Associació Espanyola per a l´Estudi de la Menopausa o de la Societat Espanyola de Sexologia, promotor i membre de la junta directiva de la Societat Internacional per a l’Estudi de les Malalties Vulvars i soci fundador de la Societat Espanyola de Fertilitat, de la Societat Catalana d´Obstetrícia i Ginecologia i de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia. És, a més, acadèmic corresponent honorari de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina des del 1991 i acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des del 2001 on ingressa amb el discurs Aspectos controvertidos y actules del cáncer genital femenino: necesidad de la subespecialización.

Assistent a nombrosos congressos nacionals i internacionals, des de la seva arribada a Barcelona, González Merlo participa en els Col·loquis Ginecològics que compten amb altres professors com Víctor Conill Serra, Joan Esteban Altirriba, Lluís Guilera Vanhonrat i molts altres en altres edicions com Àngel Ballabriga, convidat per tractar la Ginecologia Pediàtrica. Docent vocacional i professor excel·lent, els seus alumnes recorden les classes de González Merlo com a molt ben preparades i d'un nivell molt alt. Ell és el director d’una Escola on es desenvolupen importants línies d'investigació tant en el camp de l'Obstetrícia com en el de la Ginecologia, es llegeixen més de quaranta tesis doctorals i es realitza el primer trasplantament heteròleg de trompa que es fa a Espanya. També la seva tasca assistencial és molt meritòria. Quan arriba a Barcelona, s’integra de ple en el pla de modernització de l'Hospital Clínic que s'està dissenyant en aquell moment. A més, González Merlo aconsegueix la fusió de les dues Clíniques d'Obstetrícia i Ginecologia en integrar-les en diferents seccions per evitar les duplicitats i economitzant la despesa.

Gran treballador, González Merlo és sempre el primer a arribar a l'Hospital, persona que dormia molt poc però a qui no es podia destorbar quan feia la seva migdiada diària, un home que es desvivia per tots i cadascun dels membres del seu equip i admirat pels seus companys de claustre fins al punt que, en un moment determinat, se li ofereix el càrrec de degà però González Merlo –educadament- el rebutja. Arribada la jubilació, rep el nomenament de professor emèrit i la seva ciutat nata. Anteriorment, el 1977, Alcázar de San Juan el nomena fill predilecte al mateix temps que dóna el seu nom a un dels carrers d’aquesta capital manxega. L'any següent a Venècia, el professor González Merlo és distingit amb la màxima distinció científica «V Esco» que s’atorga als especialistes en el camp de l’esterilitat. Finalment, el febrer de 1995 en complir-se el 25è aniversari d’haver guanyat les oposicions a la càtedra d’Obstetrícia i Ginecologia de Barcelona, és objecte d’un multitudinari homenatge a l’Aula Magna de la Facultat de Medicina barcelonesa.

Casat amb Trinidad Bosquet, dels tres fills del matrimoni, dos continuen la vocació familiar per l'Obstetrícia i la Ginecologia, són els metges Jesús i Eduardo González Bosquet. Les cendres del professor González Merlo reposen a la seva vila natal, a Alcázar de San Juan, a Castella La Manxa.