Galeria de metges

Va néixer a Barcelona el 1941, fill únic de pares ginecòlegs destacats Carme Díaz Pérez i Joan Vanrell Cruells (1897-1973). La seva mare va ser la primera ginecòloga en plantilla de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Ambdós progenitors es van ocupar amb il·lusió que el seu fill rebés una molt sòlida i culta formació, en un ambient envoltat de llibres, especialment de ginecologia, que va ser, sens dubte, determinant per despertar-li ja des de molt aviat la seva vocació professional.

Va realitzar els estudis de batxillerat al col·legi dels Germans de les Escoles Cristianes de la Salle de la Bonanova. Finalitzats aquests, va poder fer realitat el seu somni d'ingressar a la Facultat de Medicina de Barcelona, destacant des del seu inici per les seves altes qualificacions. Es va llicenciar el 1965 amb la qualificació d’excel·lent, després d'haver aconseguit vint-i-dos excel·lents i catorze matrícules d'honor. Tingué el millor expedient acadèmic de la seva promoció, la qual cosa li va permetre obtenir el premi extraordinari de fi de carrera.

Només quatre anys més tard defensava la seva tesi doctoral, que va realitzar sota la direcció del professor Julio Sánchez Lucas, amb el títol: “Ultraestructura del endocervix humano en las diferentes fases del ciclo genital” amb la màxima qualificació de “Cum Laude”.

La seva trajectòria professional es va iniciar opositant a Madrid per la plaça de cap d'obstetrícia de la Maternitat Municipal de Barcelona, aconseguint aquesta plaça per oposició amb el número 1.

El 1970 i després de l'arribada a Barcelona del professor Jesús González-Merlo, com a catedràtic d'obstetrícia i ginecologia de la Facultat de Medicina, aquest li va proposar la seva incorporació a aquest centre com a professor ajudant; plaça que no va dubtar a acceptar, donada la seva passió per la docència, malgrat el minvament econòmic que això li suposava.

Després de la seva incorporació a l'Hospital Clínic, vinculat a la Facultat de Medicina de Barcelona, es va responsabilitzar de la llavors anomenada Unitat d'Esterilitat Conjugal.

Va ampliar la seva formació a la Frauenklinic de Viena, a on el Dr. Alfred Kratochwil realitzava el primer curs d'ecografia bidimensional en obstetrícia i ginecologia. En tornar va gestionar l'adquisició d'un ecògraf per part de l'Hospital Clínic, essent així el primer hospital públic català en disposar d’aquest important avenç diagnòstic en aquesta especialitat.

No va ser aquesta la seva única formació a l'estranger, ja que prèviament, en el 1969, havia estat a París amb el Dr. Raoul Palmer, que el va introduir al maneig de la laparoscòpia, tècnica que va arribar a dominar amb gran mestratge.

Interessat per les Tècniques de Reproducció Assistida (TRA), el 1982 es va desplaçar a Norfolk (EUA) per conèixer de primera mà l'experiència del matrimoni Jones, prestigiosos especialistes al món de la reproducció i de la fecundació in vitro (FIV), directors de l'institut que porta el seu nom. Més tard ampliaria els coneixements en el camp de la reproducció, anant el 1986 a Melbourne (Austràlia), amb el Dr. Alan Trounson.

El 1973, a 42 anys fou el número 1 en l'oposició per cobrir la plaça de professor adjunt. Dos anys més tard obté la plaça de professor agregat interí i el 1983 la de professor titular de la Facultat de Medicina de Barcelona. La seva carrera docent la culmina amb l'obtenció de la Càtedra el 1986.

La seva dedicació acadèmica no va ser obstacle per a fer una brillant trajectòria assistencial a l'Hospital Clínic de Barcelona: cap de Servei d'Obstetrícia i Ginecologia (1974-2000), director mèdic de l'hospital (1990-1993), director de l'Institut Clínic d'Obstetrícia, Ginecologia i Neonatologia (2000-2006).

Després de la jubilació hospitalària va passar a ser director del Centre de Reproducció Assistida de la Clínica Sagrada Família de Barcelona (2006-2011).

Home inquiet i molt bolcat a la seva professió, va promoure la creació a l'Hospital Clínic de les TRA en un centre públic. Va potenciar l'ús de tècniques quirúrgiques mínimament invasives (laparoscòpia) en indicacions molt diverses.

Es va responsabilitzar de la complexa fusió dels Serveis d’Obstetrícia, Ginecologia i Neonatologia de l’Hospital Clínic i de la Maternitat, el que suposar la creació a Catalunya de la segona unitat amb més nombre de professionals. Va integrar la perfecta compaginació dels recursos públics i privats a l'Hospital Clínic, mitjançant la fundació de BarnaClínic.

Va formar part de nombroses societats científiques, de les quals va ser president de la Sociedad Española de Fertilidad (1984-1988), de la Secció d'Endoscòpia Ginecològica de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1995-1998), i de la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia (2000-2003).

En definitiva, no és fàcil resumir en aquest breu espai la seva extensa i incansable activitat docent, científica i assistencial.

És important destacar que tota aquesta activitat no li hauria estat possible si no hagués comptat amb un gran suport familiar. El 1966 va contreure matrimoni amb Montse Barbat Gili, que seria durant més de cinquanta anys la seva inseparable companya, amb la qual també compartiria la seva gran passió per la vela, navegant junts per recòndits racons. Fruit d'aquest matrimoni van néixer les seves filles Cristina, ginecòloga i Ivette, biòloga. Tots quatre van formar una molt estreta i sòlida vinculació afectiva, que li va ser imprescindible per a superar moments molt difícils, com van ser les dues intervencions cardíaques d'alta complexitat a què es va haver de sotmetre, la primera als Estats Units i la segona al Clínic. El seu esperit lluitador incansable i la calor familiar el van ajudar a sortir victoriós, cosa que tristament no va passar l'1 d'abril del 2020 en què claudicava víctima de l'epidèmia de la COVID, deixant-nos el seu record inesborrable i el seu extens llegat científic.