Galeria de metges

Fill de Felicià Rovira, argenter de Mataró, que es trasllada a viure al Poble Nou, estudia la carrera a la Facultat de Medicina de Barcelona on es fa amic de Francesc de P. Cuello, deixeble d’Abdó Terrades, que l’inicia en les idees socialistes. Jove inquiet, d’estudiant participa al costat dels seus companys en les “bullangues” –avalots populars- que s’organitzen per enderrocar el general Espartero, que tenia descontenta a la burgesia per la crisi econòmica que patia el país i a la classe obrera, empobrida i organitzada en grups perseguits pel govern. Per aquests actes, juntament amb els seus companys, Rovira Font és detingut i abandona les idees revolucionàries mentre que el seu amic Cuello continua el seu activisme fins a s assassinat el 1851. Només acabar els estudis, es casa amb la malaguenya Candelària Pizarro i se’n va a fer de metge a Calaf, a la comarca de l’Anoia. S’hi estarà dos anys, del 1846 al 1848, perquè torna a Barcelona per exerceix al carrer Sant Pau, 81.

En aquests anys, creix el moviment icarià, corrent de pensament utòpic liderat pel francès Étienne Cabet (1788-1856). Aquesta doctrina, exposada al llibre Viatge a Icària del mateix Cabet, arrela a Catalunya perquè Narcis Monturiol (1819-1885), l’inventor del primer submarí, crea un corrent local que es coneix amb el nom del seu mateix setmanari La Fraternidad, el seu òrgan d’expressió. Els icarians proposen un comunisme pacific i equitatiu basat en la conscienciació, l’educació i l’exemple de tots i de cadascun dels seus seguidors. Aspiren a abolir la propietat privada, establint un règim comunitari en què cada ciutadà produirà segons les seves capacitats i consumirà segons les seves necessitats. El grup de La Fraternidad integra membres de professions liberals i menestrals de diferents indrets com Anselm Clavé, Ildefons Cerdà o Narcís Monturiol.

Seguidor d’aquest moviment, Joan Rovira, tot i que té la dona embarassada, s’ofereix per ser el representant de Catalunya en l’expedició que ha d’embarcar en la fragata Rome que ha de salpar del Port de Le Havre cap als Estats Units el 3 de febrer de 1848. A Amèrica, els icarians pretenen construir una colònia en uns terrenys, que ha adquirit Cabet, propers a Nova Orleans. El viatge es duríssim i la travessa per les terres pantanoses que han de fer per arribar al lloc on pretenen establir la colònia resulta un infern que determina que molts expedicionaris emmalalteixin i morin. A finals de novembre, arriba una altra expedició en la qual hi viatgen l’esposa de Joan Rovira amb el seu fill Joan. Dos mesos després, en una última expedició, hi arriba el propi Cabet amb qui el metge català s’enfronta per les nombroses víctimes que han patit a causa de la imprevisió amb què es va organitzar la primera expedició. L’1 de març de 1849, desesperat pel fracàs, Joan Rovira se suïcida en un carrer de Nova Orleans.