Galeria de metges

Estudia a la Facultat de Medicina de Barcelona, on es llicencia el 1917 després de passar 4 anys com intern als Serveis de Cirurgia dels professors Morales Perez i Joaquim Trias i Pujol. La seva relació amb el doctor Joan Córdoba, professor auxiliar a la Càtedra de Pediatria, l'inclina a interessar-se pels infants amb la pretensió de solucionar els problemes quirúrgics que fins al moment eren molt deficients. No hi havia cap especialista que se’n cuidés d'ells. En principi, es forma en l'especialitat de Traumatologia i Ortopèdia i se’n va a Viena, on treballa amb Böhler. Però, aviat, el seu interès per la Patologia infantil el porta a passar llargues temporades a Paris, Munic, Berlín, Viena i Bolonya, visitant els principals Centres de Cirurgia Pediàtrica.

L’any 1919, juntament amb el Dr. Córdoba, obre una clínica infantil a un xalet del carrer Madrazo. Hi habilita el menjador com a sala d’operacions i cinc bressols al primer pis. Set anys després, a Barcelona, es funda l'Institut Policlínic, entitat constituïda seguint l'exemple de la clínica Mayo de Rochester dels EUA, organitzada en base al treball d’equip. Emili Roviralta És nomenat cap del Servei de Cirurgia Pediàtrica. És el primer en tenir aquest títol a Espanya.

L'agost del 1936, en un local del mateix Institut Policlínic, s’ha d’inaugurar el primer Servei de Cirurgia Pediàtrica de Barcelona amb capacitat per atendre nens de totes les capes socials i patrocini benèfic. Malauradament, la sublevació militar impedeix tirar endavant el projecte. Els anys de la Guerra Civil, Roviralta els passa a París, Colòmbia, Cuba, Panamà i Estats Units. Acabat el conflicte bèl·lic, torna a Barcelona amb el propòsit de reconstruir el Servei Benèfic del Institut Policlínic. Assoleix el projecte l'any 1947 i s'inaugura amb el nom de “Camitas Blancas”. Durant 30 anys, serà el principal centre de l'especialitat del nostre país i allà on es formen els nostres principals cirurgians pediatres. En aquells temps, “Camitas Blancas” es coneix arreu de Catalunya i d'Espanya i hi van malalts de tots els indrets. L'atenció mèdica era la millor que els mitjans d'aquells temps permeten.

La producció científica d’Emili Roviralta és extensa. Alguns dels seus articles tenen força impacte: la síndrome frenopilòrica que ell descriu és coneguda arreu del món com a “Síndrome de Roviralta” i, també, una variant de la intervenció de Duhamel pel megacolon congènit, porta el seu nom. Roviralta Astoul és un gran defensor del tractament postural, en posició semi asseguda, pels malats afectats per un reflux gastroesofàgic.

El 1926, és un dels fundadors de la Societat Catalana de Pediatria, ocupa els càrrecs de tresorer del 1929 al 1931 i vicepresident entre el 1933-1935. El 1947, el professor Pedro i Pons li encarrega la represa de les activitats de la Societat que estava suspesa pel govern franquista. Posa dues condicions: que es segueixi denominant catalana i que el president sigui escollit pels pediatres que en siguin membres.

Destaquem entre les seves nombroses mencions: soci d'honor de la Societat Catalana de Pediatria i de la Sociedad Española de Cirugía Pediátrica, soci corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de Balears i membre de diverses societats estrangeres com l'Acadèmie Française de Chirurgie, la British Association of Pediatric Surgeon i les societats de Brasil, Argentina i Equador.