Galeria de metges

Fill gran Humbert Torres i de Maria Pereña, tots dos de famílies d’intel·lectuals, metges i advocats, d’ideologia republicana. Els pilars educatius de la seva formació familiar i escolar són el regeneracionisme, el republicanisme, el catalanisme i el laïcisme. Màrius Torres i Perenya es llicencia a la Facultat de Medicina Barcelona el 1933. Mentre segueix els estudis que abans ja han cursat l’avi i el pare, Marià Torres Castellà i Humbert Torres Barberà, fa amistat amb Santiago Montserrat, Jaume Elias i Júlia Corominas. Es fa soci de l’Agrupament Escolar de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques on, el 9 de novembre de 1932, presenta la comunicació Hipertensió juvenil i albuminúria ortostàtica. Forma part de la comissió organitzadora del viatge de fi de carrera i és un dels set estudiants que escriuen descripcions breus dels indrets visitats.

Cursa el doctorat a Madrid el 1934 on fa un estudi, juntament amb el doctor F. Miró Cabestany, sobre la Universitat de Lleida i els estudis de Medicina d’aquella època. Desestima la proposta del seu pare de completar estudis a París, retorna a Lleida i comença a exercir de metge internista al mateix despatx del seu pare, ubicat als porxos de la Plaça de la Paeria número 10. Cap al desembre de 1935, emmalalteix de tuberculosi i ingressa al Sanatori Antituberculós de Puig d'Olena on resta set anys fins a la seva mort.

La dedicació a la creació literària comença mentre estudia Medicina a Barcelona i continua quan exerceix com a metge a Lleida. Abans d’ingressar al sanatori, enllesteix un parell de reculls de poemes, la farsa teatral Una fantasma com n’hi ha poques, que obté un vot del jurat del premi Ignasi Iglesias del 1935, fa algunes versions de poetes francesos i, també, algunes narracions breus. Mentre exerceix com a metge, publica cròniques culturals al setmanari La Jornada, portaveu de Joventut Republicana, on revela els seus coneixements musicals, les seves idees polítiques i els seus gustos artístics. Al llarg de 1936, continua enviant col·laboracions al setmanari L’Ideal, substitut de La Jornada, on tracta temes culturals més lligats a la literatura i a la política.

Aquesta dedicació literària, iniciada com a “divertimento”, passa a ocupar el primer pla de la seva vida al llarg dels sets anys que s’està al sanatori. A més de les col·laboracions a la premsa esmentades, segueix escrivint narracions breus i tradueix l’obra de poetes francesos, anglesos i portuguesos. El gènere a què dedica més atenció és el poètic, si bé continua sèries de poemes narratius i de poesia galant, produeix un clar decantament cap a la poesia lírica. L’obra neix d’una indagació en la seva mateixa vida emocional i moral. A finals de 1938, inicia una profunda revisió de la seva obra i, abans de morir, deixa enllestits els poemes que salva per a ser publicats.

La seva poesia no va poder veure la llum a Catalunya fins vuit anys després de la mort del poeta. La primera edició la publica a l’exili mexicà el seu amic Joan Sales l’any 1947, qui també té cura de les tres edicions posterior que es fan a Catalunya.

De la poesia de Màrius Torres s’ha valorat la seva qualitat lírica, tant la musicalitat dels versos i la noblesa de la llengua com la vitalitat expressiva sentimental i moral així com la seva capacitat de superposar sensació i memòria, idea i sentiment amb el màxim ímpetu emotiu i la més perfecta naturalitat.

La seva poesia ha estat traduïda a l’alemany, anglès, castellà, francès, italià i portuguès. Les antologies més emblemàtiques de poesia catalana han inclòs mostres de la seva obra. Poesies com Dolç àngel de la mort i La Ciutat Llunyana, formen part de l’imaginari col·lectiu de diverses generacions de catalans.