Galeria de metges

Fill d’una família rural benestant, Cal Sastre del Tarròs, inicia una nissaga de tres generacions de metges. És pare d’Humbert Torres Barberà i avi de Màrius Torres Perenya, llicenciats a la facultat de Medicina de Barcelona els anys 1902 i 1933, respectivament. Marià Torres i Castellà, inicia estudis eclesiàstics a Lleida però els abandona a causa d'una forta crisi de fe i es trasllada a Barcelona on es llicencia a la Facultat de Medicina l'any 1873.

Durant vuit anys, exerceix de metge rural a Mont-Roig de Segarra on neix el seu fill Humbert l’any 1879. A causa de les seves idees liberals, sofreix un atemptat del qual resulta il·lès però, poc temps després, és assassinat el seu home de confiança, Salvador Jovells, pel seu liberalisme. Aquest fet l’impulsa a marxar a Lleida on, el 1884, es fa càrrec dels serveis mèdics de Beneficència. Cinc anys més tard, guanya la plaça de metge de la Casa de Misericòrdia per oposició. Aquí, hi treballa durant quaranta-cinc anys. L'any 1885, quan el còlera envaeix Lleida, Marià Torres escriu l’opuscle Tratamiento del colera per contribuir al guariment d'aquella malaltia.

Marià Torres i Castellà forma part del cenacle republicà de la Lleida de finals del XIX. Mai, però, no ocupa càrrecs polítics. Defensa i divulga les seves idees regeneracionistes a les publicacions dels republicans El Ideal, on signa amb el pseudònim de Teófilo, i a La Jornada, on ja signa amb el seu nom.

És, també, col·laborador de Domenech de Miguel, fundador de l'espiritisme a Lleida. Assidu lector de la revista mensual del Círculo Cristiana-Espiritista d’aquesta ciutat: El Buen Sentido, en la qual publica diversos articles als números de novembre de 1878, agost de 1879 i novembre de 1880. Les seves idees religioses s’exposen al llibre La Religió Futura. Assaig d’espiritualisme científic i racional, que es publica per capítols a La Jornada l’any 1934 i aplegat en volum a finals d‘aquest mateix any. Aquesta obra, que tracta del problema de Déu i de l’existència de l‘ànima humana, presenta una cosmogonia i proposa una moral, no és un llibre de doctrina espiritista, car no fonamenta el seu contingut en les revelacions dels esperits desencarnats. És un llibre eclèctic on Marià Torres i Castellà intentà bastir un nou sistema religiós amb elements de diverses procedències: la doctrina espiritista d’Allan Kardec, la filosofia sobre la mònada de Leibniz i l’obra crítica de Renan sobre les religions.